Català, L'Altaveu

Construïm la República

Encara no segueixes @canalrepublica a Twitter?
Llegeix tots els articles de Joan Canadell a Canal República.

Recorden aquells acudits que començaven amb el tinc una noticia bona i una de dolenta, quina vols primer?

La dolenta?. L’octubre de 2017 pensàvem que podíem ser República independent i aquesta no s’ha fet efectiva. I la bona? Doncs que potser ja estem construint la República tot i que no en sigui, d’efectiva…

Imaginem per un moment que el 27 d’octubre els polítics haguessin defensat la República i que l’Estat espanyol no hagués actuat amb la violència que amenaçaven (és molt imaginar, cert!). Què hauríem fet durant aquests mesos? Doncs intentar assolir el reconeixement internacional. Potser ja el tindríem, anant molt bé, o potser Europa hauria mediat i hauria demanat un nou referèndum vinculant. No ho sabem. En tot cas, essent positius, ara estaríem preparant el procés constituent perquè per fer la República caldria tenir una Constitució, i potser també estaríem redissenyant l’administració i el sistema de governança. És evident que el model espanyol post-franquista no és el millor possible…

Doncs si havíem de fer això un cop feta efectiva la República, per què no ho fem ara encara que no ho sigui? Així quan la fem efectiva ja haurem avançat camí. Jo sostinc que això és el que ara hauríem de fer i, de fet, d’alguna manera ja s’està començant a fer. Un any tard, és cert, però cal tenir en compte que hem tingut els nostres representants a la presó, ha calgut demostrar-los que som amb ells i això ens ha distret temporalment. Però des del mes de setembre de 2018 s’han posat en marxa iniciatives que van en la línia de construir la nova República.

  1. El fòrum cívic i social per al debat constituent. Es va aprovar el 23 d’octubre al Parlament, es va nomenar Lluís Llach com a President i ja hi ha uns quants membres escollits per posar-lo en marxa. És evident que la Constitució no es podrà aprovar fins que la República sigui efectiva i tinguem un Parlament escollit per a això, però ningú ens impedeix començar ja el debat. Pot ser molt interessant per dibuixar uns pilars constitucionals molt més socials, democràtics i econòmicament atractius per tal que més gent s’afegeixi al projecte i entengui que per a ells també serà sensiblement millor que la Constitució espanyola.
  2. Les primàries com a nou model per escollir els representants polítics. Primàries Catalunya va néixer després de l’estiu amb la intenció de fer un pas en l’apoderament dels ciutadans com a representants polítics. Més enllà dels partits, son els propis ciutadans els que de manera voluntària trien quins dels candidats que es presenten son els preferits per participar en una llista republicana. El procés actual que s’està duent a terme en desenes de municipis de Catalunya és una prova pilot del que pot passar a les properes eleccions d’àmbit nacional, i pot condicionar per sempre més la confecció de llistes de candidats i sobretot de programes electorals (tot d’una manera molt més participativa i democràtica). En la nova República estic convençut que l’elecció dels candidats i els programes ja no tornarà a ser com abans, i amb això tambe l’estem construint.
  3. Campanya de Consum Estratègic. Liderat des de l’ANC, aquesta campanya pretén que els ciutadans catalans desconnectin de les empreses de l’oligarquia que ens van amenaçar i condicionar el vot durant els fets d’octubre de 2017, i connectin amb empreses catalanes de proximitat, arrelades al territori i que respectin la voluntat democràtica del poble. És tracta de canviar d’hàbits de consum pel que fa a serveis estratègics com telefonia, gas, electricitat, banca, assegurances, etc. Però també es pot fer en altres tipus de consums: hipermercats, agències de viatge… i a la vegada prioritzar formes jurídiques més socials com les cooperatives, així com les empreses de més proximitat. Som coneixedors que, en pocs mesos, desenes de milers de persones han canviat ja els seus hàbits de consum. Això es continua fent de manera continua i fa que cada vegada estiguem més desconnectats de l’Estat espanyol. A més, hi ha empreses catalanes que a l’hora estan invertint i contractant personal per créixer més. També així estem ajudant a construir una República econòmicament més forta.
  4. El Consell per la República. Es va posar en marxa el passat desembre per fer tot allò que no es podrà fer des de les institucions públiques sotmeses a la repressió dels tribunals espanyols i a les amenaces del 155. Diguem que té una doble funció: per una part, treballar per fer efectiva la República (denunciant la situació dels judicis internacionalment i promovent relacions internacionals amb països que ens han de reconèixer). Però a la vegada, també s’ha dotat d’eines per construir la nova administració republicana, sobretot amb nous sistemes de governança i en concret seguint el model Estonià de la República Digital. D’aquesta manera, està previst que aviat tots els registrats al Consell per la República podran obtenir una identitat catalana validada biomètricament, i en uns mesos es podrà realitzar votacions electròniques entre tots els registrats. Això obre la possibilitat de fer votacions tan per decidir els responsables de tirar endavant el Consell com per votar les opcions dels debats constituents o, fins i tot, un nou referèndum d’autodeterminació sense necessitat d’amagar urnes ni paperetes. L’èxit del Consell depèn de tots nosaltres, i en concret de que ens hi registrem i el dotem de més legitimitat. Tenir prop de 60.000 registrats no permet encara avançar significativament, però estic convençut que quan es disposi de la identitat catalana i es pugui votar, la xifra d’inscrits serà de centenars de milers de catalans. I aleshores estarem començant de veritat a construir una nova administració republicana que serà l’embrió de la República efectiva. Cal ser conscients que a Estònia la República digital permet fixar la residencia personal o jurídica, consultar els historials clínics, el currículum escolar, els tràmits jurídics, controlar el parc mòbil, pagar taxes i impostos, té integrat el sistema bancari,…Pràcticament el 99% de les gestions amb l’administració es poden fer amb el smartphone. Que lluny d’això estem avui i quant podem avançar els propers mesos en fer-ho possible!. Quan ho tinguem, siguem o no una República efectiva, és evident que estarem molt més desconnectats de l’Estat que avui i molt més connectats a una estructura republicana.
  5. Els Consells Locals de la República. Aprovats el mes de gener pel secretariat de l’ANC, els Consells Locals tenen per objectiu apoderar a la gent per fer efectiva la República al territori en tot allò que es pugui avançar. En concret, s’ha dotat d’onze funcions entre les que destaca ser un punt de trobada d’entitats i persones del territori favorables a la República, que participin en els debats constituents, en els canvis d’hàbit de consum estratègic, en el registre al Consell per la República, i en projectes socials municipals com la creació d’un voluntariat i caixa de solidaritat per ajudar als més necessitats o la recuperació de la memòria històrica local. D’aquesta manera, poc a poc el territori comença a construir la República des dels municipis.

Tot això no ha de substituir en cap cas la tan anhelada República efectiva, sino que ha d’ajudar a dotar-la de continguts i ser l’embrió de la República definitiva. Penso que podem dir, doncs, que després dels fets d’octubre de 2017 estem avançant en la construcció de la nova República i que aquesta serà una realitat quan entre tots siguem capaços d’assolir el reconeixement internacional. Això en bona mesura ho assolirem si anem construint les bases de la nova República independent i cada cop estem més desconnectats d’Espanya i més connectats a una nova realitat republicana.

Joan Canadell
Empresari, co-fundador del CCN i membre del SN de l’ANC

Please follow and like us:
Català, L'Altaveu

El Consell de la República, la democràcia del segle XXI

Encara no segueixes @canalrepublica a Twitter?
Llegeix tots els articles de Joan Canadell a Canal República.

IMG_20180721_165755El referent del Congrés d’Estònia, creat l’any 1989, és un bon exemple per il·lustrar que pretén ser el Consell de la República (darrerament s’utilitza el “per”, però jo prefereixo utilitzar el “de” perquè ja ha estat declarada). Com explicava un article de Vilaweb el 4 de novembre, aquell Congrés Estonià d’àmbit privat va tenir per objectiu crear un cens ciutadà i preparar una constitució que va ser votada en base a aquest cens. Pocs mesos després Estònia esdevenia independent.

D’això fa més de 25 anys. Catalunya no és Estònia. Com explico sovint, som una de les regions més potents econòmicament d’Europa; tenim molta més població, una part important de la qual no vol trencar amb Espanya, i prop d’un 80% vol solucionar el problema català votant. Per altra banda Espanya no és la URSS però ja ha demostrat que és l’Estat més agressiu d’Europa, el menys democràtic i el més disposat a utilitzar la repressió fins a límits encara desconeguts.

El Consell de la República neix del mandat popular de l’1 d’octubre, i per tant representa el desig de més de 2 milions de catalans. És la primera institució de la República i pretén fer allò que no podrà fer el govern de la Generalitat per fer efectiva la República. Entre les seves funcions principals cal destacar que el Consell ha posat en marxa un registre ciutadà que acabarà esdevenint un cens en el moment que siguem molts (més d’un milió, per exemple). També està dissenyant un sistema de votació telemàtica segur. A part, el Consell té per objectiu treballar el reconeixement internacional, clau per esdevenir definitivament un Estat.

Però no és això l’únic que interessa destacar del Consell. El més important, sota el meu punt de vista, és que suposa l’embrió del nou Estat. Un estat modern, lliure, molt més democràtic i que es construeix AMB la gent. I aquest canvi de paradigma és clau perquè vol dir que estem reinventant la democràcia al segle XXI. El Consell, participat per entre 100 i 150 representants, haurà de donar cobertura al procés constituent que permetrà definir les bases de la nova constitució catalana. Aquesta es podrà contrastar amb l’Espanyola i demostrar que està a l’alçada d’una societat democràtica del segle XXI i que no respon a les pressions militars ni oligàrquiques.

Tinguem clar que a l’hora de dissenyar aquest nou Estat no tenim límits, no tenim cap marc superior que ens limiti més enllà de la pròpia societat. Serà el moment de tancar els ulls i reflexionar. Penseu que fa uns anys imaginàvem una independència per fer un Estat millor que Espanya, però mai havíem imaginat que podíem crear un Estat que, utilitzant les eines més modernes del moment, naixés ja amb l’esperit de ser el més avançat democràticament del món. I això, que pot semblar petulant, és possible. Ho farem possible gràcies a què des de l’exili ho podem tot, sense límits.

Jo imagino un Estat on gràcies a la revolució digital de blockchain podem estar connectats totalment amb l’administració i fer totes les gestions que avui es fan per finestreta a través del mòbil o la tauleta. O utilitzar un sistema bancari completament lliure i modern no sotmès a l’oligarquia espanyola ni europea. També un sistema de votació continuada que permeti que els compliments dels programes electorals es revisin trimestral o semestralment. Que dubtes puntuals de temes d’actualitat es puguin traslladar a la ciutadania perquè decideixi en una votació massiva, o que el sistema de governança no es limiti a 135 representants permanents sino que permeti representacions col·legiades descentralitzades (per temes com el model d’educació, de la sostenibilitat, del foment de la cultura, etc).

Avui qualsevol de nosaltres, quan va de cap de setmana a un hotel, pot valorar-ne el grau de satisfacció, i això acaba condicionant futurs clients. Per què no podem valorar cada setmana els nostres representants polítics? S’ho imaginen? I en aquesta línia, imaginem tot el que es podrà fer el dia que la eRepública estigui més avançada, cosa que pot esdevenir en pocs mesos.

Així doncs, davant les veus que diuen que fa un any que estem encallats i no avancem, jo dic que el Consell de la República és la clara demostració que és mentida. Estem avançant i molt, potser no en la línia del que inicialment imaginàvem (de fer efectiva una República convencional), però si en la línia de fer una República de les més avançades del món. Perquè la següent pregunta que formulo és: si ara desenvolupem des del Consell un model de República avançada i en uns mesos (o algun any) fem efectiu el trencament amb Espanya, que farem? Començarem de zero? Òbviament no: tota la feina que s’hagi fet dels del Consell servirà per arrancar la República efectiva amb una Constitució ja molt debatuda (i potser fins i tot aprovada), i per tant amb molt camí recorregut en paral·lel.

Siguem doncs conscients del que estem fent, perquè es summament important entendre-ho. El Consell de la República no és un instrument per substituir la implementació de la República que esperàvem veure avançar el 27 d’octubre, sino una eina per construir una República moderna que a la vegada ajudarà sense dubte a fer efectiva la República en el marc de la internacionalització. I el més important de tot, el veritable punt clau del Consell i per tant de la construcció d’una República avançada, és que la participació sigui molt massiva. Que s’hi registri el màxim de gent possible. Potser avui som només 40.000, però estic segur que en el moment que puguem tenir una aplicació que ens permeti baixar al mòbil la identitat digital, el nombre de registrats es multiplicarà. I en el moment que s’anunciï que l’aplicació està a punt per poder fer la primera votació, superarem sense dubte el milió de persones. I en el moment que veiem que aquesta votació és important pel futur del país superarem els 2 milions, i quan a més hi hagi eines útils per actuar com una democràcia moderna que permeti votar de forma continuada, estic convençut que una gran majoria de catalans s’hi registraran. Si en aquell moment encara no és efectiva la República, caurà pel seu propi pes, perquè demostrarà que el model espanyol queda superat per una gran majoria que es registra a la República. Això no ho podrà aturar ningú, i no tinc cap dubte que els llibres explicaran que fou la primera independència que s’aconseguí gràcies a les tecnologies digitals.

I ara arriba la pregunta final: encara no us hi heu registrat? Us hi esperem, perquè entre tots ho podem tot, entre tots ho farem possible!

Joan Canadell
Empresari i co-fundador del Cercle Català de Negocis

Please follow and like us:
Español, L'Altaveu, Opinió

¿La próxima crisis, la ventana hacia la independencia?

Llegir en català

Aún no sigues  a @CanalRepública en twitter?

IMG_20180714_072037

Artículo de Joan Canadell empresario y cofundador del Cercle Català de Negocis

Lee todos los artículos de Joan Canadell en Canal República

Los últimos datos del PIB (segundo trimestre de 2018) dicen que Cataluña ha crecido un 3,1% mientras que todo el Estado lo ha hecho en un 2,5%.

Esto quiere decir que Cataluña ha crecido un 32% más que el resto del Estado (2,34%). Esta diferencia en mayor o menor medida hace 3 años que se produce, y de hecho Cataluña hace más de 5 años que crece a este ritmo.

Si nos centramos en la industria, la diferencia es más importante, ya que Cataluña casi dobla el crecimiento industrial del resto del Estado, y sólo en agricultura y construcción crece más el Estado que Cataluña. Hay que decir que el peso de la agricultura no llega al 10% del PIB y que la construcción tiene mucho que ver con las inversiones estatales, de donde ya sabemos que Cataluña está claramente excluida …

Pero lo que está pasando en los últimos meses es mucho más sorprendente.

Mientras que en el Estado se están cerrando grandes empresas y anunciando EREs importantes, en Cataluña no paramos de recibir inversiones internacionales y muchas de ellas son multinacionales de ámbitos tecnológicos de primer nivel y de alto valor añadido.

Las últimas dos semanas sin ir más lejos se han anunciado cierres o EREs de empresas situadas fuera de Cataluña como Geka, Bach, Naval de Sestao, Cemex, Alcoa, Unicaja, Día, Coopbox, Adveo … que en total suman algunos miles de puestos de trabajo. En cambio en Cataluña desde el mes de mayo ha habido un ritmo de anuncios de nuevas inversiones internacionales cercanas a 2-3 por semana (a excepción del verano) con nombres de referencia como Siemens, Nestlé, Facebook, Lidl, Microsoft , Alianz, N26, Covestro, Mediamarket, Paul Hartmann, Henkel, Nike, HP, Norwegian y muchas más de no tan conocidas con el resultado de miles de nuevos puestos de trabajo, muchos con salarios medios o altos, y nuevas instalaciones industriales, logísticas o tecnológicas de primer nivel.

¿Es esto casualidad? No, es el resultado de años de hacer las cosas bien en Cataluña y mal en España.

Aquí el gobierno del Presidente Mas ya anunció en julio de 2014 un plan para incrementar el peso de la industria hasta el 20% del PIB, desde ACC10 hace años que se apostó por promocionar las exportaciones de las PYME y las inversiones multinacionales combinadas en una apuesta clara por la innovación, y también desde la época Pujol había una estrategia clara para las infraestructuras tecnológicas de referencia (supercomputador, centros tecnológicos, sincrotrón, …). En cambio en el Estado las políticas principales han ido siempre destinadas a potenciar los grandes bancos, eléctricas, constructoras y otros de la Oligarquía. El resultado lo estamos viendo ahora con mucha claridad, pero lo que se adivina en los próximos meses es una ampliación de la diferencia de modelos entre Cataluña y España.

¿Qué pasará en los próximos meses? No lo sabemos pero es de suponer que los ingredientes serán similares y por tanto los resultados también …

Todo parece indicar que llega una nueva crisis, no sabemos todavía su profundidad, pero España no ha hecho los deberes para superarla.

La hucha de las pensiones está peor que nunca (ya no hay) y el endeudamiento público es máximo, más de 1,1 billones de euros y por tanto no se podrá optar por una nueva etapa de gasto social para contener los efectos de esta crisis. El paro en España todavía es superior al 15%, en Cataluña 11%, y la nueva crisis implicará volver a incrementarlo, veremos si de nuevo en el Estado se supera el 20% …

España (salvo Cataluña y País Vasco sobre todo) sólo es capaz de competir con mano de obra barata, es el único elemento de competitividad que se ha desarrollado, además de la flexibilidad laboral de una reforma que permite despedir con más facilidad que nunca. Por lo tanto la crisis afectará sin duda en paro, y de rebote deberá afectar a la bajada de las prestaciones y de las pensiones porque si no continúa el crecimiento no se podrá pagar este gasto cuando la deuda pública está en torno al 97% del PIB. Mal asunto.

En Cataluña la situación es muy diferente. Las exportaciones no paran de crecer, año tras año y ya van 8. Esto es una consecuencia directa del “procés”, no tengo ninguna duda.

Después de la última crisis, y de las tensiones con el Estado, cada vez más empresarios han ido viendo que no hay que abandonar el mercado español pero que el mundo es muy grande y ofrece muchas posibilidades. Hoy la mayoría de empresas industriales que han sobrevivido a la pasada crisis exportan, muchas de ellas más del 20-30% de lo que producen, pero cada vez más superan el 50% y algunas destinan incluso más del 80% a el exportación. Esto ya no cambiará y por tanto la nueva crisis lo que hará es que las empresas que aún exportan poco tengan que exportar aún más, y a las que lo hacen más del 80%,  la crisis ni les afectará .

El turismo es el otro gran sector que genera muchos puestos de trabajo en Cataluña, y en este caso quiero recordar que no hace tantos años, época tripartito, se hablaba de que el modelo de sol y playa estaba agotado y había que cambiarlo. Hoy este modelo ya no es la base del turismo. Los cruceros en una ciudad como Barcelona líder europea en este sector, pero también en otros puertos como Tarragona y hasta Palamós o Roses, han aportado un turismo de mucho más valor añadido, gracias a otros aspectos como la gastronomía, el clima, las tradiciones y Barcelona como ciudad atractiva a nivel mundial.

Barcelona ya es la segunda ciudad de Europa preferida para ir de vacaciones, es la cuarta ciudad de Europa preferida para vivir, y es la ciudad del mundo que organiza más congresos, con lo que ello implica en turismo de calidad.

Todo esto no cambiará en los próximos años, al contrario, el proceso hará que cada vez más, Barcelona se convierta en una ciudad para visitar como lo fueron destinos de las repúblicas ex-yugoslavas o bálticas tras sus independencias.

Pero aparte de estos dos sectores principales, como son la industria y el turismo, tenemos también un polo importante de atracción a nivel logístico, pues cada vez más empresas se instalan en Cataluña (en los últimos meses Amazon, UPS, DHL, …) donde además el corredor del mediterráneo implicará un cambio de magnitudes difícilmente valorables ahora mismo. Varias empresas del sector automoción han anunciado en algún momento que si se hacía el corredor instalarían industrias y centros logísticos entre Valencia y Cataluña, y cuanto más cerca estemos de tener esta obra acabada, más inversiones logísticas y productivas vendrán.

El sector de la construcción no tendrá un gran crecimiento en Cataluña a corto plazo, pero tampoco se espera un enfriamiento. Ciertamente mientras vayan llegando inversiones, las exportaciones vayan bien, los puestos de trabajo poco o mucho se incrementarán y por lo tanto las necesidades de vivienda. Cuando habrá un gran crecimiento será en el momento que seamos Estado y se puedan hacer las obras que están paradas hace años (A2, A7, tren a Ripoll, corredor mediterráneo, etc), y también cuando llegue una nueva ola migratoria que situará Cataluña entre los 9-10 millones de personas en los próximos 10 años

Finalmente el sector que hace unos años no tenía grandes implicaciones pero en el que cada vez más Cataluña es una de las regiones líderes, es el de las start-ups tecnológicas. En esta línea el 22@ está siendo un polo de atracción muy importante, junto con las infraestructuras tecnológicas de referencia que he mencionado más arriba y los buenos niveles de las universidades catalanas.

Hoy Cataluña es la quinta región de Europa con más Start-ups, pero hay expertos del sector que han afirmado que en un futuro no muy lejano podemos ser la Silicon Valley de Europa.

Este sector no quedará afectado por la posible crisis que se insinúa, al contrario, las crisis promueven la creatividad y la creación de nuevas empresas en nuevos sectores.

Todo lo que aquí he explicado, lo adelantamos el año 2011 Albert Macià y yo mismo como responsables de estudios del CCN, y lo plasmó en el libro “Cataluña Estado propio, Estado rico”. En concreto definimos 5 estrategias a desarrollar por el nuevo Estado que poco o mucho ya hace tiempo que están en marcha:

1. Polo de atracción de start-ups tecnológicas innovadoras (hemos avanzado mucho)

2. Puerta logística de Asia (necesitamos terminar el corredor mediterráneo)

3. Fábrica de bienes de valor añadido (hemos llegado al 20% del PIB en sector industrial, como las regiones líderes europeas)

4. Líder en turismo de calidad (segundo destino europeo, primera ciudad del mundo en congresos)

5. Sede de multinacionales europeas (desde el mes de mayo han llegado unas 40 multinacionales, muchas de ellas en forma de sede social de Europa)

Lo que quiero decir con toda esta exposición es que a nivel económico y empresarial, Cataluña ha hecho los deberes como si fuera un Estado ya independiente.

Es evidente que en muchos aspectos podrá avanzar mucho más cuando tengamos un estado propio a favor, pero de momento hemos conseguido que nuestra economía sea mucho más fuerte y capaz para superar la próxima crisis.

La reflexión ahora es qué pasará cuando llegue la próxima crisis (dicen que 2019-20). La respuesra es que Cataluña puede seguir creciendo, quizás a niveles del 2-2,5%, en lugar del 3-3,5% actual pero todavía mantendrá una economía saneada, mientras que el Estado puede entrar en recesión o crecimientos inferiores al 1% que implicarían nuevos incrementos de paro y bajada de partidas sociales. Esta dualidad de situaciones, hará que mucha gente que hoy ve todavía la independencia como innecesaria, se dé cuenta que la han engañado y se sienta orgullosa de lo que hemos sido capaces de hacer nosotros los catalanes, todos por cierto, sean del Baix Llobregat o de Pedralbes.

Les invito a analizar lo que irá sucediendo en la vertiente económica en los próximos meses y a explicarlo en todas partes donde vayan, porque cuando antes la sociedad tome conciencia de lo que he explicado, más fuertes nos sentiremos para dar el paso definitivo hacia la efectividad de la República.

Y tal vez la ventana de oportunidad que estamos esperando llegará cuando la crisis en España entre en las casas y vean que los han engañado distrayéndolos con el proceso catalán en lugar de hacer los deberes cuando tocaba.

En el fondo la gente quiere un futuro con trabajo y pensiones aseguradas, hagamos que este mensaje les llegue por encima de las mentiras que les cuentan los medios afines a la oligarquía … ¡Nos conviene a todos!

Joan Canadell

Empresario y co-fundador del Cercle Català de Negocis

Please follow and like us:
Català, L'Altaveu, Opinió

La propera crisi, la finestra cap a la independència?

Leer en castellano

Encara no segueixes @CanalRepública a twitter?

IMG_20180714_072037

Article de Joan Canadell

Empresari i co-fundador del Cercle Català de Negocis

Llegeix tots els articles de Joan Canadell a Canal República


Les darreres dades del PIB (segon trimestre de 2018) diuen que Catalunya ha crescut un 3,1% mentre tot l’Estat ho ha fet en un 2,5%.

Això vol dir que Catalunya ha crescut un 32% més que la resta de l’Estat (2,34%). Aquesta diferència poc o molt, fa 3 anys que es produeix, i de fet Catalunya fa més de 5 anys que creix a aquest ritme.

Si ens centrem en la industria, la diferència és més important, ja que Catalunya gairebé dobla el creixement industrial de la resta de l’Estat, i només en agricultura i construcció creix més l’Estat que Catalunya. Cal dir que el pes de l’agricultura no arriba al 10% del PIB i que la construcció té molt a veure amb les inversions estatals, d’on ja sabem que Catalunya està clarament exclosa…

Però el que està passant els darrers mesos és molt més sorprenent.

Mentre que a l’Estat s’estan tancant grans empreses i anunciant EREs importants, a Catalunya no parem de rebre inversions internacionals i moltes d’elles son  multinacionals de primer nivell d’àmbits tecnològics i d’alt valor afegit.

Les darreres dues setmanes sense anar més lluny s’han anunciat tancaments o EREs d’empreses situades fora de Catalunya com Geka, Bach, Naval de Sestao, Cemex, Alcoa, Unicaja, Dia, Coopbox, Adveo … que en total sumen alguns milers de llocs. En canvi a Catalunya des del mes de maig hi ha hagut un ritme d’anuncis de noves inversions internacionals properes a 2-3 per setmana (a excepció de l’estiu) amb noms de referència com Siemens, Nestlé, Facebook, Lidl, Microsoft, Alianz, N26, Covestro, Mediamarket, Paul Hartmann, Henkel, Nike, HP, Norwegian i moltes més de no tan conegudes amb resultat de milers de nous llocs de treball, molts amb salaris mitjos o alts, i noves instal·lacions industrials, logístiques o tecnològiques de primer nivell.

És això casualitat? No, és el resultat d’anys de fer les coses bé a Catalunya i malament a Espanya.

Aquí el govern del President Mas ja va anunciar el juliol de 2014 un pla per incrementar el pes de la industria fins al 20% del PIB, des d’ACC10 fa anys que es va apostar per promocionar les exportacions de les PIME i les inversions multinacionals combinades a una aposta clara per la innovació, i també des de l’època Pujol hi havia una estratègia clara per les infraestructures tecnològiques de referència (supercomputador, centres tecnològics, sincrotró … ). En canvi a l’Estat les polítiques principals han anat sempre destinades a potenciar els grans bancs, elèctriques, constructores i altres de l’Oligarquia. El resultat l’estem veient ara amb molta claredat, però el que s’endevina en els propers mesos és una ampliació de la diferència de models entre Catalunya i Espanya.

Que passarà en els propers mesos? No ho sabem però és de suposar que els ingredients seran similars i per tant els resultats també …

Tot sembla indicar que arriba una nova crisi, no en sabem encara la profunditat, però l’Estat espanyol no ha fet els deures per superar-la.

La guardiola de les pensions està pitjor que mai (ja no n’hi ha) i l’endeutament públic és màxim, més de 1,1 bilions d’euros i per tant no es podrà optar per una nova etapa de despesa social per contenir els efectes d’aquesta crisi. L’atur a Espanya encara és superior al 15%, a Catalunya 11%, i la nova crisi implicarà tornar a incrementar-lo, veurem si de nou a l’Estat es supera el 20% …

Espanya (tret de Catalunya i el País Basc, sobretot) només és capaç de competir amb ma d’obra barata, és l’únic element de competitivitat que s’ha desenvolupat, a part de la flexibilitat laboral d’una reforma que permet acomiadar amb més facilitat que mai. Per tant la crisi afectarà sense dubte l’atur, i de retruc haurà d’afectar a la baixada de les prestacions i de les pensions perquè si no continua el creixement no es podrà pagar aquesta despesa quan el deute públic està entorn del 97% del PIB. Mala peça al teler.

A Catalunya la situació és molt diferent. Les exportacions no paren de créixer, any rere any i ja en van 8. Això és una conseqüència directe del procés, no en tinc cap dubte.

Després de la darrera crisi, i de les tensions amb l’Estat, cada cop més empresaris han anat veient que no cal abandonar el mercat Espanyol però que el món és molt gran i ofereix moltes possibilitats. Avui la majoria d’empreses industrials que han sobreviscut la passada crisi exporten, moltes d’elles més del 20-30% del que produeixen, però cada cop més superen el 50% i algunes destinen fins i tot més del 80% a l’exportació. Això ja no canviarà i per tant la nova crisi el que farà és que les empreses que encara exporten poc hagin d’exportar encara més, i a les que ho fan més del 80% ni els afectarà la crisi.

El turisme és l’altre gran sector que genera molts llocs de treball a Catalunya, i en aquest cas vull recordar que no fa tants anys, època tripartit, es parlava que el model de sol i platja estava esgotat i calia canviar-lo. Avui aquest model ja no és la base del turisme. Els creuers amb una ciutat com Barcelona líder europea en aquest sector, però també en altres ports com Tarragona i fins i tot Palamós o Roses, han aportat un turisme de molt més valor afegit, gràcies a altres aspectes com la cuina, el clima, les tradicions i Barcelona com a ciutat atractiva a nivell mundial.

Barcelona ja és la segona ciutat d’Europa preferida per anar de vacances, és la quarta ciutat d’Europa preferida per viure-hi, i és la ciutat del món que organitza més congressos, amb el que això implica en turisme de qualitat.

Tot això no canviarà gens els propers anys, ans el contrari, el procés farà que cada cop més Barcelona esdevingui una ciutat per visitar com ho van ser destinacions de les repúbliques ex-iugoslaves o bàltiques després de les seves independències.

Però a part d’aquests dos sectors principals de sempre, industria i turisme, tenim també un pol important d’atracció a nivell logístic, cada cop més empreses s’instal·len a Catalunya (en els darrers mesos Amazon, UPS, DHL,…) on a més el corredor del mediterrani implicarà un canvi de magnituds difícilment valorables ara mateix. Diverses empreses del sector automoció han anunciat en algun moment que si es feia el corredor instal·larien industries i centres logístics entre València i Catalunya, i com més a prop estiguem de tenir aquesta obra acabada, més inversions logístiques i productives vindran.

El sector de la construcció no tindrà un gran creixement a Catalunya a curt termini, però tampoc s’espera un refredament. Certament mentre vagin arribant inversions, les exportacions vagin bé, els llocs de treball poc o molt s’incrementaran i per tant les necessitats d’habitatge. Quan hi haurà un gran creixement serà en el moment que esdevinguem Estat i es puguin fer les obres que estan aturades de fa anys (A2, A7, tren a Ripoll, corredor mediterrani, etc), i també per una nova onada migratòria que situarà Catalunya entre els 9-10 milions de persones en els propers 10 anys.

Finalment el sector que fa uns anys no tenia grans implicacions però que cada cop més Catalunya n’és una de les regions líders, és el de les start-ups tecnològiques. En aquesta línia el 22@ està essent un pol d’atracció molt important juntament amb les infraestructures tecnològiques de referència que he mencionat més amunt i els bons nivells de les universitats catalanes.

Avui Catalunya és la cinquena regió d’Europa amb més Start-ups, però hi ha entesos del sector que han afirmat que en un futur no gaire llunyà podem ser la Silicon Valley d’Europa.

Aquest sector no afectarà la possible crisi que s’insinua, ans el contrari, les crisis promouen la creativitat i la creació de noves empreses en nous sectors.

Tot això que aquí he explicat, ho vam avançar l’any 2011 l’Albert Macià i jo mateix com a responsables d’estudis del CCN, i ho vam plasmar en el llibre “Catalunya Estat propi Estat ric”. En concret vam definir 5 estratègies a desenvolupar pel nou Estat que poc o molt ja fa temps que estan en marxa:

1.    Pol d’atracció de start-ups tecnològiques innovadores (hem avançat molt)

2.    Porta logística d’Àsia (ens cal acabar el corredor mediterrani)

3.    Fàbrica de béns de valor afegit (hem arribat al 20% del PIB en sector industrial, com les regions líders europees)

4.    Líder en turisme de qualitat (segona destinació europea, primera ciutat del món en congressos)

5.    Seu de multinacionals europees (des del més de maig han arribat unes 40 multinacionals, moltes d’elles en forma de seu social per Europa)

El que vull dir amb tota l’exposició feta, és que a nivell econòmic i empresarial, Catalunya ha fet els deures com si fos un Estat ja independent.

És evident que en molts aspectes podrà avançar molt més quan tinguem un estat propi a favor, però de moment hem aconseguit que la nostra economia sigui molt més forta i capaç per superar la propera crisi.

La reflexió és ara, que passarà quan arribi la propera crisi (diuen que 2019-20)? Doncs que Catalunya pot seguir creixent, potser a nivells del 2-2,5%, enlloc del 3-3,5% actual però encara mantindrà una economia sanejada, mentre l’Estat pot entrar en recessió o creixements inferiors al 1% que implicarien nous increments d’atur i baixada de partides socials. Aquesta dualitat de situacions, farà que molta gent que avui veu encara la independència com innecessària, se n’adoni que l’han enganyat i es senti orgullós del que hem estat capaços de fer nosaltres els catalans, tots per cert, siguin del Baix Llobregat o de Pedralbes.

Els convido a analitzar el que anirà passant en la vessant econòmica en els propers mesos i a explicar-ho arreu on puguin, perquè quan abans la societat prengui consciència del que he explicat, més forts ens sentirem per fer el pas definitiu cap a la efectivitat de la República.

I potser la finestra d’oportunitat que estem esperant arribarà quan la crisi a Espanya entri a les cases i vegin que els han enganyat distraient-los amb el procés català enlloc de fer els deures quan tocava.  

En el fons la gent vol un futur amb treball i pensions assegurades, fem que aquest missatge els arribi per damunt de les mentides que els expliquen els mitjans afins a l’oligarquia … Ens convé a tots!

Joan Canadell

Empresari i co-fundador del Cercle Català de Negocis

Please follow and like us:
Català, L'Altaveu, Opinió

Què hem de fer?

Encara no segueixes @CanalRepublica a twitter?

canadell

Article de Joan Canadell empresari co-fundador del Cercle Català de Negocis

Llegeix tots els articles de Joan Canadell a Canal República

 

“Què hem de fer?” em pregunta darrerament força gent … La meva resposta és: les 3Ps (Paciència, Perseverança, Perspectiva). Permeteu-me que ho desenvolupi.

PERSPECTIVA: fa nou anys que faig xerrades sobre la independència gairebé cada setmana. Puc afirmar que vist amb perspectiva la societat catalana ha canviat molt. Al 2009-10 la gent ens deia que la independència era impossible, que mai ens deixarien, que potser ho veurien els nostres fills o néts, que érem idealistes …

Ara la gent diu que tenim pressa, que no hi ha marxa enrere, que farem el que calgui … gran part de la societat catalana ha entès que no hi ha cap més solució que esdevenir República. Aquest fet és sense dubte definitiu. Si mantenim la determinació, si no fem marxa enrere, és simplement qüestió de temps.

La clau és com fer efectiva la República, i aquí és on tenim diferències com a societat, ens cal decidir entre tots el COM, després d’un primer intent fallit.El principal escull ara és aquest donem-nos temps. Entretant cal avançar pacientment…

PACIÈNCIA: un embaràs són nou mesos, un brexit dos anys, fer un Estat en una societat moderna i benestant com la nostra poden ser uns quants anys. Molts estats s’han creat amb guerres cruentes que han durat anys. Aquí no volem víctimes, en tot cas les mínimes possibles i això vol temps.

Entretant podem desconnectar cada dia més de l’Estat oligàrquic espanyol i connectar cada cop més amb els valors republicans.

Es poden fer moltes coses en aquesta línia: canviar d’hàbits de consum (adéu IBEX), consumir mitjans de comunicació catalans proactius, fomentar cultura i tradicions…

En aquesta línia el govern ha anunciat que posarà en marxa iniciatives interessants en breu, com el procés Constituent, el Consell de la República, la República digital … tot això els propers mesos ens permetrà anar construint República. Participem-hi, animem-nos, vivim-ho amb passió!

Com que el problema més greu ara són els partits, i hi ha eleccions a la vista (municipals), la clau és pressionar-los i la millor manera és exigir-los que vagin units i sinó, muntar llistes de primàries i que decideixin si volen entrar o si els superem. Apunteu-vos a @PrimàriesCat

PERSEVERANÇA: Cal seguir picant pedra, esperant el moment oportú, el mur de Berlin semblava molt sòlid però el dia menys esperat es va esberlar i va caure. L’Estat espanyol té molts problemes, les quatre crisis (pensions, deute, corrupció i democràtica) i el món cada cop ho veu més …

En canvi Catalunya cada cop és més forta, creix més del 3% des de fa quatre anys, arriben inversions importants contínuament, les exportacions no paren de créixer, el turisme millora any rere any en ingressos, la industria creix més del 5% anual, la construcció va millor…

Cada cop som més forts i l’Estat més dèbil. Cada cop tenim més simpaties internacionals i ells queden més en evidència (Borrell és un diamant en brut).

Aquests suports son clau pel dia que decidim fer efectiva la República i demanar reconeixement. No és en va i el 27O no ho teníem.

Cal doncs esperar però de forma activa, animats, pressionant els polítics, desconnectant d’Espanya i connectant/construint la República, de moment de forma gradual i arribarà el moment que s’acceleri. En el mes de Novembre tenim una data límit per Sánchez, el 21D en Torra en té una altra …

La tardor que havia de ser calenta, ho serà, la no aprovació de pressupostos tensionarà, la fi de la compra addicional de deute del BCE pot condicionar, el que passi a Itàlia pot contagiar. Sabem que Merkel pressiona per una solució pactada, que seria el millor, però que l’Estat no la voldrà.

I per tant arribarà un moment que o bé la UE intervé l’Estat i obliga a fer un Referèndum, o bé nosaltres decidim optar definitivament per la via unilateral. Si aquest fos el cas, arribarem al moment de la veritat. Preparem-nos tots per això, les revolucions es fan a les primaveres…

Si la solució ha de ser una primavera catalana, el que caldrà és molt esperit de sacrifici, fa temps vaig recomanar estalviar per si cal deixar de treballar 1-2-3 setmanes … Caldrà organització, reforceu els CDR’s, caldrà mobilització, prepareu-vos. Si cal ho farem, oi?

Joan Canadell

Empresari co-fundador del Cercle Català de Negocis

Please follow and like us:
L'Altaveu

12 de setembre, les dues vies cap a la República

Encara no segueixes @canalrepublica a Twitter?
Llegeix tots els articles de Joan Canadell a Canal República.

IMG_20180721_165755Ja som a dia 12. Ahir va ser un èxit més de demostració que una part molt important del poble català està tossudament alçat i persisteix amb determinació a fer efectiva la República catalana. Les parts implicades n’hauran pres nota. Per una banda l’Estat capitanejat ara per Pedro Sánchez, que sap que ha de moure fitxa i que una reforma de l’Estatut no s’aprovaria de cap manera. Els partits polítics catalans, que veuen com els discursos els van interpel·lar a seguir endavant, units, amb determinació i sobretot a dissenyar una estratègia per fer efectiva la República. I Europa, que veu com el conflicte segueix latent i hi ha prou gent disposada a fer coses, i molts d’ells a arribar fins on calgui.

Continue reading “12 de setembre, les dues vies cap a la República”

Please follow and like us: