Per què estan venint tantes multinacionals a Catalunya?

Encara no segueixes @canalrepublica a Twitter?
Llegeix tots els articles de Joan Canadell a Canal República.

Per les dades que tinc, durant el primer semestre de 2018 hi ha hagut a Catalunya 105 inversions de multinacionals. D’aquestes, aproximadament el 45% són noves instal·lacions, un 20% ampliacions i la resta adquisicions d’empreses catalanes.

Per donar perspectiva a aquestes dades, es pot comparar amb la zona de Madrid i Castella (diguem-ne ZC, per “Zona Centre”), on el nombre d’inversions no arriba a la meitat de les xifres de Catalunya. Han arribat a Catalunya 16 seus de multinacionals i centres internacionals de referencia (a ZC només 5), inversions de 28 empreses dedicades a noves tecnologies (6 a ZC) i 35 de multinacionals del sector industrial/logístic (tan sols 10 a ZC).

Però si analitzem la qualitat de les empreses que han invertit a Catalunya durant el primer semestre, trobem noms de prestigi mundial i de sectors prou variats com Facebook, Microsoft, Siemens, Nestle, Basf, Henkel, Amazon, Grup Volkswagen, Zurich, Lidl, Coca-Cola, Boehringer, ABB, Huawei, Allianz o Seur. A ZC en trobem també de prestigi com DHL, Opel, Bayer, Airbus i Nissan, però el detall de les inversions denoten que no parlem del mateix. Catalunya guanya la batalla en quantitat i qualitat, sense cap mena de dubte.

Així doncs, com és que els titulars de les noticies difoses pel ministeri expressen amb contundència que Catalunya ha perdut el tren de les inversions per culpa del procés i que Madrid concentra més del 60% de l’import de les inversions?

El motiu és que, per exemple, inversions com la compra d’Abertis per part d’Atlantia es comptabilitzen a Madrid. Allà hi ha la seu social, tot i que aquesta empresa té desgraciadament les instal·lacions principals (peatges) a Catalunya. Es tracta d’un engany total perquè la inversió no genera riquesa a Madrid sino als ex-accionistes d’Abertis, que poden ser de qualsevol lloc del món. Heus ací doncs la gran trampa que enganya la gent de bona fe, que pensa que el procés pot afectar negativament les inversions, quan realment està passant just el contrari.

La clau de l’entrellat, però, és entendre el motiu de que vinguin justament ara tantes multinacionals a Catalunya (gairebé una cada dos dies). Per què no passa el mateix a altres zones d’Espanya, que com nosaltres poden ser competitives pels baixos salaris? Permeteu-me que expliqui la meva visió sobre el tema.

1. Catalunya té molts al·licients per a les empreses multinacionals. A banda dels salaris relativament baixos, tenim un nivell de formació tècnica i universitària àmpliament reconeguts, una tradició industrial de fa segles en molts sectors (i per tant una gran diversificació industrial), una bona situació geo-estratègica i una qualitat de vida en general bona. Això, en tot cas, fa dècades que ho passa i no justifica per si sol l’increment sobtat d’inversions.
2. Ens hem situat al mapa gràcies al procés. Catalunya surt a tots els mitjans de comunicació del món molt més que fa uns anys, i en general és vista amb simpatia per estar realitzant un procés democràtic, pacífic i amb centenars de milers de persones al carrer. Quan una empresa multinacional ha de decidir un nou emplaçament per a una inversió, abans de prendre la decisió final acostuma a fer un estudi en gran profunditat que pot durar mesos i omplir milers de fulls d’informes. En els darrers anys, els analistes que abans recomanaven ciutats com Paris, Londres, Amsterdam, Madrid o Berlin, han passat a recomanar també Barcelona. En aquests estudis d’inversions s’acostumen a fer matrius de decisió que quantifiquen i valoren conceptes com salaris, comunicacions, infrastructures de serveis i proveïdors, qualitat de la mà d’obra i comandaments, etc. Catalunya s’emporta la inversió en molts casos perquè per mèrits propis la seva valoració és de les més altes en aquestes matrius. La clau està en formar part d’aquestes llistes, i ara hi som més que mai.
3. Barcelona i Catalunya estan de moda. A nivell turístic, de fires i congressos, per la gastronomia, pel Barça… i ara també pel procés. El nostre país és de les zones més recomanades per fonts de prestigi com el Finantial Times, que els darrers anys l’ha qualificat com el primer o segon lloc més interessant per situar-hi una inversió a Europa. Els especialistes de les multinacionals n’han pres bona nota i ho han contemplat en els seus estudis, i sens dubte això seguirà essent així en el futur.
4. El procés obre oportunitats. Molts alts directius ben informats pels seus propis estats (sobretot Alemanya, UK, França, EEUU) saben que en el pitjor dels escenaris Catalunya sortirà ben parada del procés i aconseguirà més infrastructures, millor finançament, etc. I en el millor dels casos (si és independent), serà un país amb un desenvolupament econòmic de primer ordre a Europa creixent per sobre del 5% anual (ara ja estem al 3% sense encara haver fet efectiva la república). Això obre un ventall d’oportunitats molt interessant per empreses de gran distribució i gran consum, però també per tota la industria i serveis associats. Les multinacionals que ja porten anys implantades a Catalunya coneixen aquestes oportunitats i, per tant, tenen encara més interès a reinvertir aquí.
   D’altra banda, saben que en el pitjor dels casos (a causa del procés) l’Estat espanyol tornarà a entrar en fallida (controlada des de la UE, òbviament). Només cal tenir present que aquest país ha fet més de 20 fallides en 500 anys. En el millor dels escenaris, Espanya haurà de reduir les pensions i incrementar clarament els impostos (i per tant reduir el consum i el creixement), i per tant es un al·licient en negatiu que convida a no invertir a l’Estat. Afegim en aquest punt que podria haver-se decidit ja posar en marxa la tan debatuda Europa de les dues velocitats: Catalunya seria a la ràpida i la resta d’Espanya, òbviament, a la lenta.

Crec que els quatre motius esmentats són suficients per explicar el creixement sobtat de les inversions a Catalunya durant els darrers mesos, però no se’ns pot escapar que des del mes d’abril s’ha disparat encara més. La meva opinió és que algunes multinacionals van congelar les seves decisions a l’espera d’esdeveniments arrel dels fets d’octubre, i quan han vist que les coses es calmaven han decidit posar en marxa les inversions.

Però que ningú s’enganyi: una inversió de milions d’euros no la fas si no t’assegures que en els propers anys hi haurà estabilitat a part de bon negoci. I aquesta estabilitat crec que es va veure clara a partir del mes de març (amb la formació definitiva del govern de Merkel), quan es va decidir solucionar el conflicte català de l’única manera que es pot fer: deixant que els catalans votin. Aquest escenari, sense dubte conegut en els cercles de decisió de multinacionals, és el que definitivament ha obert la porta a que tots els projectes aturats es posin en marxa. A mi em fa l’efecte que en vindran més durant molts mesos… i quan dic molts vull dir MOLTS.

Joan Canadell
Empresari i co-fundador del Cercle Català de Negocis

Please follow and like us: