Les banderes negres al 1714

Xavier Rubio-Campillo

Aquest 11 de setembre veurem moltes samarretes negres pel carrer, inspirades en les banderes negres que feren servir els defensors de Barcelona durant el setge de 1714. Però d’on surt aquesta fal·lera pel negre? Hi ha evidència o és un mite? Acompanyeu-me per a esbrinar-ho!

Us explicaré que no només feien servir banderes negres, sinó que el setge del 1714 és un dels primers casos registrats d’ús del que es coneixerà com la Jolly Roger, és a dir, la bandera pirata!

L’1 d’agost del 1714 les coses pintaven malament per a l’exèrcit català que defensava la Ciutat Comtal. Lluís XIV havia incrementat el suport al seu nét, Felip V, per tal d’acabar amb la resistència catalana abans que el delicat equilibri diplomàtic europeu se li girés en contra.

Barcelona estava rodejada per terra per destacaments borbònics, però seguia resistint perquè rebia provisions per mar des de Mallorca i la Itàlia imperial. Felip demana al seu avi que li envïi navilis de combat, per tal de controlar el mar al voltant del bastió austriacista.

Des del port francès de Toló s’envia una esquadra de 4 navilis de guerra que reforçaran el bloqueig naval de la ciutat, tot prevenint l’arribada dels convois austriacistes i foragitant l’esquadra de combat catalana, superada en nombre de navilis i volum de foc.
El navili més poderós de l’esquadra és el Furieux, que arqueja unes 1.000 tones, fa 45 metres d’eslora i porta 60 canons: 24 de 24 lliures, 24 de 12 lliures, i 12 de 6 lliures. En ell hi viatja el cavaller de Viguier, un oficial d’origen provençal.

Viguier tindrà el bon costum d’escriure cartes al seu oncle tot explicant la seva experiència durant el setge. Una desena d’aquestes cartes seran descobertes per l’historiador provençal Jean Audouard, i publicades al 1910 per la seva destacada vàlua documental.

L’oficial provençal explica com a inicis d’agost el comandant en cap de les forces borbòniques, el duc de Berwick, no vol saber res de negociacions doncs exigeix la rendició incondicional de la ciutat assetjada.

Davant d’això els defensors de la ciutat hissaran tres banderes a les muralles, a la vista de les forces francoespanyoles: una de blanca amb una àguila bicèfala, una de vermella, i una de negra amb una calavera blanca al bell mig. Què simbolitzaven?

Viguier reconeix la primera: és la bandera de l’Emperador Carles VI. Les institucions catalanes són en aquest moment part de l’imperi, que segueix en guerra amb Felip. Per tant, l’àguila bicèfala és prominent en l’exèrcit català tal i com dicten les seves ordenances militars.
Anem a la segona; les regles de la guerra en època moderna deien que si un atacant conqueria un pany de muralla aleshores el defensor podia rendir-se; si ho feia el vencedor respectaria vides i possessions. Era una convenció útil per evitar matances i la destrucció de ciutats.
Hissar la bandera vermella negava aquesta convenció. Els defensors la feien servir en comptades ocasions, però el seu missatge estava clar: si els borbònics volien Barcelona aleshores l’haurien de conquerir pam a pam.
Arribem a la tercera, de la que Viguier desconeix el significat. Li han explicat que la bandera negra amb la calavera manifesta que no hi haurà quarter: ni es donarà ni s’espera clemència en cas de rendició a l’enemic.

Les intencions dels defensors, que sorprenen a Viguier, són clares: no es rendiran pas. Viguier fins i tot comenta que els granaders francesos, tropes d’elit, estan encantats amb les banderes hissades pels catalans perquè impliquen un combat acarnissat i possibilitat de saqueig.
El desconeixement de Viguier mostra com la ‘Jolly Roger’ no és encara gaire coneguda, ni pels oficials navals; hi ha descripcions similars a finals del s. XVII, però és durant la mateixa Guerra de Successió que s’anirà estenent. Però com passa a ser la bandera pirata?
Acabada la guerra, centenars de corsaris al servei dels dos bàndols es trobaran sense feina. Alguns d’ells es convertiran en pirates i escamparan el terror per tots els mars, tot hissant la Jolly Roger per a sembrar el pànic entre les víctimes: rendeix-te o no hi haurà clemència!

De corsaris també n’hem tingut molts a la costa catalana, i van tenir una gran importància durant aquest mateix setge de 1713-1714, però aquesta és una història que mereix un altre fil.
Si en voleu saber més: “Jean Audouard. Le siège de Barcelona en 1714, d’après une correspondance inédite. Paris, A. Picard, 1910”; i agraïments a la Viquipèdia i a en Francest Riart per les imatges!

Please follow and like us: