CAPÍTOL 6: LLEI 4/2010, CONSULTES POPULARS VIA REFERÈNDUM

elezioni

L’Estatut d’Autonomia de 2006, per primera vegada, reconeix tot un seguit de drets i principis rectors que han d’inspirar l’acció dels poders públics de Catalunya.

Un dels drets que reconeix, de manera àmplia, és el dret de participació (article 29). L’article 23 de la Constitució ja disposa que la ciutadania té dret a participar en els afers públics de manera directa, però a Catalunya, l’Estatut ha desenvolupat aquest dret amb més intensitat i més concreció, reconeixent a la ciutadania el dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les seves competències respectives.

Quan parlem de consultes populars hem de distingir dues categories. D’una banda, els instruments de participació ciutadana dirigits a conèixer la posició o les opinions de la ciutadania amb relació a qualsevol aspecte de la vida pública i que es materialitzen en múltiples i diverses modalitats, com enquestes, fòrums de debat i participació, i audiències públiques. D’altra banda, els referèndums, que són una modalitat de consulta popular en què es crida tot el cens electoral a participar i es garanteixen els requisits formals i legals per a validar la consulta i el seu resultat.

Fins a l’entrada en vigor d’aquesta llei, el referèndum només es preveia per a tres supòsits molt concrets: el referèndum consultiu per a les decisions polítiques d’una transcendència especial (article 92 de la Constitució), el referèndum constitucional per a ratificar les reformes constitucionals (articles 167 i 168 de la Constitució) i el referèndum per a ratificar els estatuts d’autonomia (article 151 de la Constitució). L’ordenament jurídic també preveu que es puguin celebrar referèndums en l’àmbit municipal, on, a instància dels ciutadans o de l’ens local, un municipi pot engegar el procediment per a celebrar un referèndum que, en darrer terme, ha d’autoritzar l’Estat.

L’article 122 de l’Estatut estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.

En aquest marc competencial, aquesta llei estableix el règim jurídic, el procediment, l’acompliment i la convocatòria de les consultes populars per via de referèndum en l’àmbit de Catalunya i en l’àmbit municipal. L’autorització d’aquestes consultes populars cau, necessàriament, dins l’àmbit competencial de l’Estat en compliment del que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució. Igualment, les disposicions d’aquesta llei sobre les consultes populars per via de referèndum a Catalunya respecten el que estableixen la Llei orgànica 2/1980, del 18 de gener, de regulació de les diverses modalitats de referèndum, i la Llei orgànica 5/1985, del 19 de juny, del règim electoral general. No obstant això, el que disposa la Llei orgànica 2/1980 no és aplicable a les consultes populars en l’àmbit municipal, tal com estableix la seva disposició addicional.

Aquesta llei defineix dos àmbits de les consultes populars per via de referèndum: d’una banda, les consultes populars que es promoguin en l’àmbit de Catalunya, i de l’altra, les que es promoguin en l’àmbit municipal.

Pel que fa a l’àmbit de Catalunya, l’objecte de les consultes són les qüestions polítiques de transcendència especial per a la ciutadania en l’àmbit de les competències de la Generalitat. S’estableix que l’efecte sigui consultiu i que el Govern comparegui davant el Ple del Parlament i fixi la seva posició amb relació al resultat de la consulta. A més, s’ha volgut preveure la possibilitat que siguin les institucions públiques les que puguin promoure una consulta popular per via de referèndum. Així, el Govern, el Parlament i els municipis estan legitimats, com a representants dels interessos de la ciutadania, per a proposar la convocatòria d’una consulta popular.

Pel que fa a l’àmbit municipal, les consultes populars per via de referèndum ja eren regulades per la Llei 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i pel Decret 294/1996, del 23 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de consultes populars municipals. Aquesta llei simplifica i dota de més garanties el procediment de recollida de signatures i validació de la proposta de consulta, quan aquesta prové dels veïns. Les consultes populars en l’àmbit municipal també tenen efectes consultius i s’estableix que l’alcalde o alcaldessa hagi de comparèixer davant el ple municipal i pronunciar-se sobre el resultat de la consulta.

El President del Govern de l’Estat va interposar recurs d’inconstitucionalitat pel que fa a les consultes populars per via de referèndum a l’àmbit de Catalunya.

La Sentència es va dictar el 10 de maig de 2017, estimant totalment el recurs d’inconstitucionalitat, i deixant nul·les i sense efectes el Títol I i el Títol II d’aquesta llei.

Els motius per declarar la inconstitucionalitat són:

  1. En primer terme, entén que en realitat s’està regulant a la llei un autèntic referèndum.
  2. Aquest tipus de referèndum, encara que tingui el caràcter de consultiu, no està previst ni a la Constitució ni a la llei orgànica 2/1980, de règim electoral general (LOREG).
  3. Considera que, d’acord amb l’article 149.1.32 CE, l’Estat té competència exclusiva per l’autorització de consultes populars per via de referèndum.
  4. També recorda que aquest tipus de consultes són un desenvolupament d’un dret fonamental, el dret dels ciutadans a la participació en els assumptes públics previst a l’article 23.1 CE, desenvolupament que només es pot fer per llei orgànica (i només l’Estat pot fer lleis orgàniques).
  5. També manifesta que no es pot deixar en mans d’una consulta, de referèndum o no, qüestions que són de competència de l’Estat o que van ser resoltes en el procés constituent i que per tant estan fora de l’àmbit de decisió dels poders constituïts.
  6. En conseqüència, no pot una Comunitat Autònoma establir noves modalitats de consultes o referèndums, i per aquest motiu declara inconstitucionals i nul·les totes les referències de la llei en aquest sentit. Declara constitucionals les consultes en l’àmbit local que ja estaven previstes per llei orgànica.

Val a dir, per acabar, que amb posterioritat, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 10/2014, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana, llei que també ha estat objecte de recurs d’inconstitucionalitat i estimada parcialment pel Tribunal Constitucional. Serà objecte d’anàlisi més endavant, en un altre capítol.

Please follow and like us: