CAPÍTOL 5: LLEI 24/2009, EL SÍNDIC DE GREUGES
El Síndic de Greuges té la funció d’atendre les queixes de totes les persones que es troben desemparades davant l’actuació, o la manca d’actuació, de les administracions. Vetlla pel bon funcionament de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya, com ara els ajuntaments, les diputacions o els consells comarcals. Per tant, actua com a supervisor i col·laborador de l’Administració catalana, amb l’objectiu d’ajudar a millorar-ne el funcionament.
També supervisa les empreses privades que presten serveis d’interès públic, com ara la llum, la telefonia, l’aigua, el gas, el servei postal, etc.
En data 23 de desembre de 2009, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 24/2009, del Síndic de Greuges, que substitueix la regulació anterior.
Aquesta llei tenia per objecte:
- a) Regular el Síndic de Greuges, definint les funcions de protecció i garantia dels drets constitucionals i estatutaris.
- b) Atribuir al Síndic de Greuges la condició d’autoritat catalana per a la prevenció de la tortura i d’altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants.
La institució catalana del Síndic de Greuges, no obstant, coexisteix amb la figura del Defensor del Pueblo, en l’àmbit estatal. El Defensor del Pueblo té com a missió garantir i protegir els drets constitucionals dels ciutadans enfront les actuacions de les administracions públiques. El llindar que separa les competències d’ambdues institucions no sempre ha estat fàcil. En aquest sentit, es va aprovar la llei estatal 36/1985, de 6 de novembre, per la qual es regulen les relacions entre la institució del Defensor del Poble i les figures similars de les diferents Comunitats Autònomes. En aquesta llei, es deixa molt clar que la competència originària correspon al Defensor del Poble, però que les figures autonòmiques (Síndic de Greuges, en el cas de Catalunya) poden desenvolupar les seves tasques per vigilar el funcionament de:
– La seva administració autonòmica
– L’administració local (Ajuntaments, per exemple), sempre que sigui en exercici de competències que l’administració autonòmica li ha delegat prèviament.
En tot cas, les dues institucions han d’anar concretant com col·laboren i cooperen entre sí.
En aquest sentit, és en aquest cas el Defensor del Poble qui va interposar recurs d’inconstitucionalitat contra alguns articles d’aquesta llei, bàsicament en dos sentits:
1.- Perquè considera inconstitucional que la Llei 24/2009 atribueixi al Síndic de Greuges facultats de supervisió sobre l’Administració local i els organismes que depenen d’aquesta administració, sense limitar-les a aquelles matèries en les que l’Estatut atribueix competències a la Comunitat Autònoma i que aquesta a més a més hagués transferit o delegat en les administracions locals.
El Defensor del Poble entén que aquesta previsió vulnera, essencialment, les competències que li corresponen d’acord amb el que estableix l’article 54 del la Constitució Espanyola.
2.- També s’oposa al fet que es designi al Síndic de Greuges com a “Autoritat Catalana per a la prevenció de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants”. El Defensor del Poble considera que aquestes previsions vulneren la competència exclusiva de l’Estat en matèria de relacions internacionals (article 149.1.3 Constitució). D’acord amb el que preveu la Constitució, les Cortes Generals van aprovar la Llei Orgànica 1/2009, de 3 de novembre, i va designar al Defensor del Poble mecanisme nacional de prevenció de la tortura del Protocol facultatiu.
La creació d’un mecanisme nacional de prevenció de la tortura es va preveure en el Protocol facultatiu de la convenció de les Nacions Unides contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 18 de desembre de 2002, i ratificat per Espanya el 3 de març de 2006.
Doncs bé, el Tribunal Constitucional va dictar sentència resolent aquest recurs d’inconstitucionalitat, la Sentència 46/2015, de 5 de març (Recurs d’inconstitucionalitat 2502-2010).
En primer terme, es remet a la STC 31/2010, de 28 de juny (la sentència del Estatut d’Autonomia de Catalunya), i explica que ja es va resoldre en aquell moment que tota atribució de competència que es faci al Síndic de Greuges, serà inconstitucional si es fa “en exclusivitat”. Considera el Tribunal Constitucional, que totes les funcions que té el Síndic de Greuges no poden ser competències exclusives, que només pugui exercir aquesta institució ja que això faria impossible l’actuació del Defensor del Poble respecte de l’Administració catalana, i això seria contrari a l’article 54 de la Constitució.
Per tant, tota referència a les competències del Síndic de Greuges, si van acompanyades de l’expressió “en exclusiva”, són i seran inconstitucionals.
També recalca la sentència que totes les referències que fa aquesta llei 24/2009 amb relació a les relacions de col·laboració del Síndic de Greuges amb el Defensor del Poble s’han d’entendre en el sentit que no imposen res a l’Estat, el qual podrà actuar amb plena llibertat.
Finalment, i pel que fa a considerar al Síndic de Greuges com a autoritat catalana per a la prevenció de la tortura, també el Tribunal es mostra favorable als arguments del Defensor del Poble i considera que és inconstitucional ja que és el Defensor del Poble qui té la competència i qui pot assumir aquesta condició, i no el Síndic de Greuges.
