CAPÍTOL 4: DECRET –LLEI 1/2009 D’ORDENACIÓ DELS EQUIPAMENTS COMERCIALS

La Generalitat de Catalunya va regular l’ordenació dels equipaments comercials mitjançant el Decret-Llei 1/2009, d’Ordenació dels equipaments comercials.

Com podem apreciar, es tracta d’un Decret-Llei, norma que aprova el Govern i no el Parlament. L’Estatut d’Autonomia permet que en casos d’extraordinària i urgent necessitat, el govern pugui regular una matèria que, en principi, s’hauria de regular mitjançant una llei i per tant hauria de ser aprovada pel Parlament. En aquests casos, el govern, justificant la urgència, prova la norma, la publica en el DOGC, i entra immediatament en vigor. Però en els 30 dies següents a la seva publicació, el Parlament ha de ratificar aquest Decret-Llei per tal que pugui seguir vigent i pugui, per tant, continuar produint efectes. Si el Parlament no ratifica el Decret-Llei en aquest termini, aquesta norma només haurà tingut una vida de 30 dies.

Entrant en matèria, l’article 121.1 de l’Estatut d’autonomia atribueix a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de comerç que, en tot cas, inclou la determinació de les condicions administratives per a l’exercici de l’activitat comercial i, entre d’altres qüestions, la classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials, la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació i canvi d’activitat dels establiments i l’adopció de mesures de policia administrativa en relació amb la disciplina del mercat.

Tenint en compte aquesta competència exclusiva de la Generalitat, el govern va considerar necessari adaptar la normativa reguladora de l’ordenació dels equipaments comercials al que establia la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior (DSMI).

En conclusió, doncs, l’objecte d’aquest Decret-Llei fou la d’establir el marc jurídic al qual s’havien d’adequar els establiments comercials dels municipis de Catalunya.

Així mateix, aquest Decret-Llei tenia per finalitat regular l’ordenació dels equipaments comercials a Catalunya i simplificar-ne els procediments d’acord amb la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, amb la normativa d’accés electrònic de la ciutadania als serveis públics, d’eliminació de tràmits i simplificació administrativa, i d’impuls i desenvolupament dels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat.

El president del Govern estatal va interposar recurs d’inconstitucionalitat núm. 5491-2012, amb suspensió dels articles impugnats, suspensió que el Tribunal Constitucional ratifica fins que dicti sentencia.

En data 21 de novembre de 2013, el Tribunal Constitucional va dictar sentència declarant inconstitucionals, i per tant nuls, els preceptes impugnats.

La sentència considera que els articles que s’impugnen, al subjectar l’obertura de certs formats de distribució comercial a la seva localització dins de la trama urbana consolidada dels municipis que superin un llindar de població, contradiu la legislació bàsica de l’Estat que imposa la regla del lliure accés a qualsevol activitat de servei i en especial a les de distribució comercial minorista, normativa estatal configurada per la Llei 17/2009, sobre el lliure accés  a les activitats de serveis i el seu exercici, així com també a la Llei 7/1996 de 15 de gener, d’ordenació del comerç minorista.

Així mateix, el Tribunal Constitucional considera que els requisits que la llei catalana imposa a l’accés i l’exercici de l’activitat de distribució comercial , considerats conjuntament, no responen a objectius urbanístics, d’ordenació territorial i protecció ambiental, per la qual cosa no són necessaris en virtut d’una raó imperiosa d’interès general. Considera que la llei catalana imposa restriccions quantitatives de caràcter poblacional (50.000 habitants) i territorial (no poder posar grans establiments comercials en emplaçaments situats en continuïtat física amb el teixit urbà residencial que configura la trama urbana consolidada) que no són suficientment motivades.

Please follow and like us: