CAPÍTOL 1: ELS EFECTES DE LES SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL EN LES LLEIS APROVADES PEL PARLAMENT DE CATALUNYA

Quantes lleis catalanes ha suspès o anul·lat el Tribunal Constitucional? Quines són i com han quedat un cop escapçades per aquest alt tribunal? Com funciona el TC i fins on arriben les seves competències? Com va quedar l’Estatut de Catalunya de 2006 després que el Tribunal passés la tisora? Aquestes són algunes de les preguntes que al Canal República volem donar resposta. Ho farem a través d’una acurada i imparcial revisió jurídica amb l’objectiu de què els nostres lectors tinguin tota la informació possible en aquesta matèria.

Aquest és el primer article d’una sèrie de capítols on us anirem donant una pila d’arguments per al debat. Us expliquem com funciona i quines són les competències del TC.

190218_Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional és un òrgan que té com a principal funció comprovar que les lleis que s’aproven a Espanya, tant estatals com autonòmiques, no contradiguin cap dels articles de la Constitució Espanyola.

Cal tenir present que el Tribunal Constitucional és un òrgan que, tot i està format per magistrats, i dictar sentències, no es considera integrat dins el Poder Judicial, és una figura sui generis que té el títol de màxim intèrpret de la Constitució.

Per ser un òrgan que té a les seves mans la potestat de decidir si una llei aprovada pel Parlament corresponent pot produir els seus efectes o no (en funció de si és adequada o contrària a la Constitució), s’ha previst que sigui un òrgan totalment independent dels tres poders de l’Estat: poder legislatiu, poder executiu i poder judicial.

No obstant això, si tenim en compte com són escollits els seus membres, aquesta independència trontolla; dels 12 membres que té, 4 magistrats són escollits a proposta del Congrés dels Diputats, 4 a proposta del Senat, 2 a proposta del govern, i 2 a proposta del Consell General del Poder General. Aquest últim és l’òrgan de control intern del poder judicial, està format per 20 membres, 10 dels quals són escollits pel Congrés i 10 pel Senat.

Dit això, dins de les funcions del Tribunal Constitucional, ens interessa destacar el recurs d’inconstitucionalitat, i, especialment, els efectes de les sentències dictades en aquest tipus de recurs.

Com a norma general, les lleis entren en vigor i, per tant, produeixen els seus efectes, un cop publicades en el butlletí oficial corresponent. I, també com a norma general, el fet que s’interposi un recurs d’inconstitucionalitat contra una llei i el Tribunal Constitucional l’admeti a tràmit, no implica que aquesta llei es suspengui, és a dir, no implica que deixi de produir efectes fins que es resolgui el recurs d’inconstitucionalitat.

Ara bé, si qui interposa el recurs d’inconstitucionalitat és el Govern de l’Estat, mitjançant el seu President, i ho fa contra una llei autonòmica,  aquest només ha d’invocar l’article 161.2 de la Constitució Espanyola i sol·licitar la suspensió. Aquesta suspensió es produeix de manera automàtica. Però, aleshores, fins quan queda suspesa la llei? Doncs això ho haurà de decidir el mateix Tribunal Constitucional en un termini de 5 mesos, ja que en aquest temps:

  • o ratifica la suspensió, la qual cosa implica que la llei deixa de produir efectes fins que el Tribunal dicti Sentència sobre el recurs d’inconstitucionalitat, i aleshores s’aplicarà o no d’acord amb el que digui la sentència.
  • o aixeca la suspensió, la qual cosa implica que la llei produirà els seus efectes fins que el Tribunal dicti Sentència sobre el recurs d’inconstitucionalitat, i, tal com dèiem abans, aleshores s’aplicarà o no d’acord amb el que digui la sentència.

En tot cas, estigui o no suspesa la llei, el Tribunal Constitucional, un cop acomplerts tots els tràmits, dictarà sentència, amb un dels pronunciaments següents:

  1. Declarant que la llei s’adequa a la Constitució, per tant, es continuarà aplicant tal com es va aprovar en el Parlament corresponent.
  2. Declarant que la llei és inconstitucional, la qual cosa significa que la llei és nul·la per ser contrària a la Constitució. Quan una llei es declara inconstitucional i per tant nul·la no es pot aplicar. Encara que hagi estat aprovada per un Parlament, no pot produir cap efecte, desapareix.
  3. Com que les lleis estan formades per articles, és possible, i de fet es dóna en moltes ocasions, que el Tribunal Constitucional es pronuncia estimant parcialment el recurs d’inconstitucionalitat; per tant, aquella llei serà vàlida en part, però pel que fa a la part que s’hagi declarat inconstitucional, serà nul·la i no es podrà aplicar.
  4. I, finalment, el Tribunal Constitucional, de vegades, declara la constitucionalitat de la llei, o d’alguns dels seus articles, sempre que s’interpretin d’acord amb el que diu la sentència. En el cas de l’Estatut d’Autonomia català del 2006, per exemple, bona part dels seus articles s’han donat per bons sempre que s’interpretin en el sentit que diu la sentència.

Qui regula el Tribunal Constitucional?

La regulació del Tribunal Constitucional es troba a la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional 2/1979, de 3 d’octubre.

En el pròxim capítol us explicarem quines han estat les conseqüències de la intervenció del Tribunal Constitucional en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006.

 

Please follow and like us: