Català, Internacional, Política

El president del parlament flamenc, Peumans, sobre la polèmica carta a la MHP del parlament Carme Forcadell: Afers exteriors no té res a dir-me

Encara no segueixes @CanalRepública a twitter?

Traducció de l’Article del diari belga de Standaard

Screenshot_20180926-111537

Jan Peumans no fa declaracions sobre la flamant carta que va escriure sobre la qüestió catalana. El president del Parlament flamenc a ‘De Ochtend’ a Ràdio 1, ha dit això després que Espanya hagués cridat el nostre ambaixador. “Si els Afers Exteriors em criden, ha dit, tenim un motí diplomàtic intern”.

“Els afers estrangers no tenen res a dir-me”, ha dit Jan Peumans sobre la carta que va dirigir a l’ex presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. En aquesta carta, Peumans diu, entre altres coses que, “és lamentablement que la democràcia a Catalunya es hagi estat trepitjada violentament”. L’ambaixador belga a Madrid, Marc Calcoen, ha dit que el govern espanyol considera que la carta és insultant.

“Aquesta carta és perfectament clara”, segons Peumans. “Si envies a 800 persones a l’hospital per fer un referèndum, i empresones a Carme Forcadell, una dona que no fa mal a una mosca, no crec que això sigui normal. Afers exteriors creuen que això és normal, és cert, però no tinc paraules per això “.

Si va enviar la carta com a persona privada o en la seva qualitat de president del Parlament flamenc, segons Peumans, “no és important”. “Però hem votat al Parlament flamenc una resolució que condemna la violència i demana el diàleg. També crec que estic expressant l’opinió de molts polítics belgues.”

Les autoritats espanyoles també han exigit a l’ambaixador que Afers Exteriors “deixin clar a Peumans que el contingut de la seva carta és completament inacceptable”. No obstant això, encara no ha sentit res de l’Afers Exteriors “, i aquesta carta és del 9 de setembre. “Si algú del Ministeri d’Afers Exteriors em recrimina alguna cosa, crec que tenim un motí diplomàtic nacional”, diu el president del Parlament flamenc.

Acampada per la Llibertat, Català

Comunicat Oficial d’Acampada per la Llibertat

Encara no segueixes @CanalRepublica a twitter?

🔴COMUNICAT OFICIAL🔴

 

aa7xr-fjsv1za6ttewdbncbl1un-we7txkj-gqep17hqlcjhu-8kbqblrj1igv2zhfnan9ediq-j4clfqleezjwdblc6bdjglav3qhglusf2zqhzdcy-54m_avk2megrofa4j9-jmj5ubz_-lhe9xskf_l9kbbgzf5imieba-ydsxayanednmuzu-sory-shgeseu67v

➡️Davant les diferents publicacions fetes a dia d’avui, que parlen del desallotjament i amenaces per part del cos de Mossos d’Esquadra, DESMENTIM AQUESTES AFIRMACIONS CATEGÒRICAMENT. La manipulació de notícies no contrastades s’ha fet palesa avui.

➡️Repetim que l’únic acord a que es va arribar és amb les entitats de cultura popular, amb ningú mes s’ha arribat a cap acord ferm. Per tant, tornem a DESMENTIR totes les afirmacions que s’han fet.

➡️De forma assembleària es va decidir cedir temporalment l’espai necessari per tal que les colles castelleres, els diables, músics i tot tipus d’actes es puguin dur a terme de forma segura per totes i tots, entenent que les expressions de cultura popular de la Mercè son de tothom.

➡️REPETIM QUE NO HEM MARXAT EN CAP CAS. Hem REDISTRIBUÏT espais.

➡️El que es va decidir és facilitar una celebració de tots i totes. Qualsevol publicació dient que s’ha desallotjat, amenaçat o forçat a la sortida ES FALSA.
Estem tots i totes en total desacord amb la manipulació mediàtica d’avui.

#ElPobleTornaAlCarrer

#AcampadaXLlibertat

Ens podeu trobar a

🌐 Telegram
https://t.me/acamparaperlallibertat

🌐 Twitter

Acampada per la Llibertat, Català

Comunicat oficial d’Acampada per la Llibertat

Encara no segueixes @CanalRepublica a twitter?

🔴COMUNICAT OFICIAL🔴
Mobilització de Plaça Sant Jaume durant les Festes de la Mercè

aa7xr-fjsv1za6ttewdbncbl1un-we7txkj-gqep17hqlcjhu-8kbqblrj1igv2zhfnan9ediq-j4clfqleezjwdblc6bdjglav3qhglusf2zqhzdcy-54m_avk2megrofa4j9-jmj5ubz_-lhe9xskf_l9kbbgzf5imieba-ydsxayanednmuzu-sory-shgeseu67v

1. Ens hem ofert a parlar amb l’Ajuntament de cara a les festes de la Mercè

2. La Sra Ada Colau, com alcaldessa de Barcelona, davant la pregunta d’un periodista en referència a la nostra protesta va declarar que tenia coses més importants a tractar, per tant, obvia les seves funcions.

3. Ens consta que des de l’Ajuntament han intentat crear conflicte entre les entitats que actuen a plaça Sant Jaume i la mobilització que estem fent a la plaça .

4. Hem parlat puntualment amb el sr. Jaume Asens sense arribar a cap acord amb ell ni amb el Consistori .

5. Les mobilitzades de la Plaça hem decidit deixar lliure més espai per respecte a les persones que actuen i les que gaudeixen de la festivitat, tenint en compte que es tracta de tradició i cultura catalana .

6. La nostra única interlocució sincera ha sigut amb la casa dels entremesos que han vingut com a col·lectiu i no pas com a intermediari de l’ajuntament.

7. Donat a que tenim coses més importants a fer, des d’avui mateix, si l’ajuntament vol mantenir qualsevol tipus de contacte haurà de demanar dia i hora .

8. El próxim 26 de maig és a prop i potser és hora de gestionar la ciutat.

#AcampadaXLlibertat

#OmplimStJaume

Mobilitzades per l’Aplicació del Resultat del Referèndum 1oct

📲 PASSA-HO!

Ens podeu trobar a

🌐 Telegram
https://t.me/acamparaperlallibertat

🌐 Twitter

Català, L'Altaveu, Opinió

Final de vacances, seguim tensionant…

 

Encara no segueixes @CanalRepública a twitter?

Llegeix tots els articles de Joan Canadell a Canal República

canadell

Poc a poc anem tornant tots de les merescudes vacances…com ha anat? Jo he visitat Estònia amb la família, i com sempre que es viatja, he après algunes coses:

Estònia té un alt potencial, es nota que el país està en creixement i després de la independència busca el seu encaix a l’economia global. Han triat potenciar l’Estat electrònic (e-República recorden?). Com em deia una taxista que acabava de tornar d’una estada llarga a Austràlia, trobava a faltar allà poder fer totes les gestions de forma digital i immediata. A Estònia fa temps que amb el mòbil poden fer gairebé totes les gestions amb les administracions, i continuen millorant. La tecnologia blockchain és la base del seu canvi, i sense dubte un gran repte per a nosaltres…

Quan Estònia va sortir de la URSS el primer que van fer milers d’estonians va ser comprar plàtans, era un dels aliments més buscats que gairebé ningú havia pogut provar en l’etapa soviètica. S’ho imaginen? Parlem de fa menys de 20 anys!!

L’any passat vaig fer les vacances a Eslovènia, menys de 20 anys d’independència també, i saben que em va xocar? Que creuar la frontera entre Eslovènia i Àustria no es notava, semblava que fossis al mateix país. Àustria ja fa temps que és un dels Estats petits més avançats d’Europa, Eslovènia només en 20 anys s’hi acosta. En canvi el pas d’Eslovènia a Itàlia si que es notava, deixaves un país nou i cuidat per entrar en un estat vell i deixat.

Tot això ho dic per agafar perspectiva (recorden les 3Ps?) On serà Catalunya 10-20 anys després de la independència?

Vaig escriure un llibre sobre això (Potencial d’Estat) i tinc clar que serem el primer o segon Estat amb més PIB/Càpita de la UE. Cap altre país, té el potencial que tenim nosaltres.

Pensin que som una de les 4 regions més industrials d’Europa, superant el 20% del PIB en aquest sector per sobre de Finlàndia, Suècia o Itàlia, la millor regió per invertir del Sud d’Europa, el 3r destí turístic més popular d‘Europa, la cinquena regió amb més start-ups d’Europa, líder en exportacions a l’Estat amb creixement sostingut els darrers 7 anys,  Barcelona és la líder mundial en congressos, port líder de creuers a Europa…I tot això amb un Estat en contra! S’imaginen amb un Estat a favor i sense dèficit fiscal?

Fet aquest preàmbul, i tenint en compte que les vacances potser ens han fet oblidar una mica on som, voldria exposar com veig la situació.

Primer voldria recordar un informe que vam fer el Cercle Català de Negocis el 2011 per explicar com gestionar el final del procés (el D-1). Dèiem resumint, que per ser un Estat calia demostrar que érem majoria a través d’un procés electoral reconegut per la comunitat internacional, havíem de tenir preparades un mínim d’estructures d’Estat bàsiques, disposar de crèdit per passar els primers mesos (no més de 3) sense ingressos pel bloqueig de l’Estat, i tenir preparat un mínim (però important) reconeixement internacional, perquè després de la DUI, en setmanes fóssim reconeguts per la majoria dels Estats importants del planeta. Crec que tot això segueix sent vàlid avui, però lamentablement no hem fet tots els deures que ens asseguraven l`èxit i per tant no tenim un Estat de forma efectiva.

Entrant en més detall en cada punt, és evident que encara que per a nosaltres l’ 1 d’octubre va ser un dia molt important i clau pel nostre futur, no va ser reconegut per l’equip d’observadors internacionals, i malauradament el 21D tot i tenir uns resultats espectaculars donades les circumstàncies, tampoc vam donar un missatge de majoria clara.

Aquest tema segueix sent cabdal; entenc tots els que diuen que ja hem votat i guanyat, i hi estic d’acord, però honestament, si volem el reconeixement internacional, això no és suficient. I no vull dir que no siguem majoria, si no que ho hem de demostrar amb més claredat.

Sobre les estructures d’Estat és evident que no estan preparades per tal de fer una independència unilateral, almenys no per tal que el dia després tot funcioni de forma normal.

No ens enganyem, amb un Estat en contra com l’Espanyol, ens ho posaran molt difícil el dia després si la independència és unilateral, perquè tenen masses tentacles instal·lats de fa dècades (segles) i no es poden tallar de cop. És evident que si fóssim Estònia, i no haguéssim provat mai els plàtans, tot això no seria tan important. Però nosaltres som una de les regions més dinàmiques econòmicament d’Europa, del planeta diria sense por a equivocar-me, i difícilment una majoria de la població admetrà una situació de caos durant setmanes com la que estic convençut que l’Estat (“de perdidos al rio”) acabaria creant si marxem de forma unilateral.

Vol dir això  que no tenim possibilitats de fer efectiva la República? En absolut, però abans parlem del tercer punt, el reconeixement internacional i del crèdit pont.

Sobre el reconeixement internacional penso que la situació dels exiliats a Brussel·les, Escòcia i Suïssa ha servit perquè la majoria de les cancelleries que fins fa un any no ens prenien seriosament (dit per un alt càrrec de Diplocat) ara realment ens entenen més, empatitzen molt més i estic segur que n’hi ha més que ara estarien disposats a reconèixer-nos.

En aquest sentit les declaracions del MHP Puigdemont dient que es proposa continuar la tasca d’internacionalitzar el procés, és molt positiva, però certament vol temps.

Sobre el tema econòmic del crèdit, sincerament no em preocupa, potser ja tenim algun acord mig tancat, però probablement no caldrà perquè com he dit abans, dubto que acabem en una independència unilateral, més aviat m’inclino perquè al final hi haurà un acord pactat amb mediació internacional.

Entrem ja al final de l’article obrint aquest punt, la independència pactada. Fa mesos (de fet anys) que explico que la situació econòmica d’Espanya és molt preocupant. Igual que Grècia i Itàlia van ser intervingudes cap al 2011, Espanya havia d’entrar en el mateix paquet, però es va salvar a canvi de la famosa reforma de la Constitució per tal de legislar que el deute públic de l’Estat fos prioritari en el pressupost nacional, fins i tot abans que les despeses socials o les pensions. I això que és molt dur pels ciutadans espanyols perquè els fa solidaris de forma efectiva amb aquest deute. Però va ser la clau per a què el BCE comencés a comprar deute sense parar i baixar artificialment la prima de risc. Ara, a final de 2018 aquesta compra s’acaba i per tant la situació serà molt preocupant.

Aquesta situació de crisis obrirà una finestra d’oportunitat, com van tenir els estonians quan va caure el mur de Berlin i la URSS va quedar fortament debilitada.

Fer una proposta per a què la UE vegi la independència de Catalunya com a positiva per superar aquesta crisis enlloc d’eixamplar-la, és clau per tal de que finalment s’imposi una independència pactada. Se que pot semblar ara mateix un brindis al sol, però més complicat semblava la caiguda del mur i va tenir lloc…

En tot cas, en les properes setmanes (i mesos) haurem de demostrar com a societat catalana, que estem disposats a seguir tensant i fer més crítica la crisis econòmica de l’Estat si la UE no coopera en trobar una solució en la qual la majoria dels catalans hi estiguem d’acord.

De fet, Alemanya i també l’executiu de Sánchez ja han deixat entreveure que ha d’anar per aquí. Quina sigui la fórmula, que haurà de passar per un referèndum, hores d’ara no la sabem, però intueixo que en alguns despatxos ja se n’està parlant.

L’escenari de pacte però, xoca amb un Estat espanyol, amb PP, C’s i part del PSOE totalment en contra i per tant òbviament sembla hores d’ara impossible, però hi ha un aspecte clau en aquest punt. Si els catalans estem disposats a aturar el país qui ho patirà més?  Davant d’una confrontació oberta i duradora, els compradors de deute fugiran o faran pujar la prima de risc a nivells insuportables. L’Ibex35 de rebot patirà molt i les empreses es descapitalitzaran. També les més de 6800 multinacionals instal·lades (per cert cada cop en son més independentment d’on sigui la seu social)  pressionaran els seus governs per a trobar una solució.

Si la societat catalana no ens fem enrere i persistim, el procés entrarà en via de mediació i aquí és on els nostres polítics han de tenir clar que només acceptarem un referèndum per esdevenir un Estat independent, per molt que alguns voldran posar sobre la taula alguna mena de tercera via.

Per tant seguir tensionant és clau, i no vol dir que haguem d’aturar el país de seguida, però si deixar clar que si cal ho farem, i persistirem (segona P). De fet entrarem al setembre en una fase de molta tensió, en la que tinc clar que no hem de cometre grans errors perquè guanyarà qui no els cometi, i ells en faran, no ho dubtin…I una cosa més, diria que en aquest escenari, les presses no seran bones, per tant paciència (la P que faltava).

 

Joan Canadell

Empresari i Co-fundador del Cercle Català de Negocis

 

Català, L'Altaveu

El dictador feixista Francisco Franco i l’antisemitisme

Encara no segueixes @CanalRepública a twitter?


Recentment representants del PP i Cs han anunciat que no donaran suport a l’exhumació de les restes del dictador feixista Francisco Franco com podem escoltar en els següents talls de veu:

Declaracions, d’Albert Rivera president de Ciudadanos, a Onda Cero, 23-08-18

Declaracions de Teo Garcia, secretari general del PP a la Cadena Ser, a partir del minut 4:45, 23-08-18

 

Screenshot_20180823-154548.jpg

L’actitud d’aquests grans partits espanyols és preocupant perquè amb aquests actes demostren certa connivència amb el feixisme i tot el que representa. Una dels aspectes més punyents és l’antisemitisme perquè van portar a un dels genocidis més grans de tota la història. Diversos estudis demostren que Franco, per acció o per omissió va ser en certa manera còmplice de la mort de jueus en l’Holocaust nazi perpretat per Adolf Hitler.

 

Article d’Antonio Marquina a UNISCI, número 36: “La España de Franco y los judíos”

“En el plano interior, los efectos fueron de gran contundencia, las sinagogas de Madrid y Barcelona fueron cerradas; se prohibió la circuncisión, los cementerios y los matrimonios judíos; los niños judíos fueron obligados a aprender la religión católica en las escuelas; y conversiones de conveniencia se produjeron en Madrid y Barcelona. En otro orden, los judíos residentes en España fueron sometidos a una vigilancia especial y puestos en un registro
especial policial en función de su “peligrosidad” .”
“Es conocido el eslogan del bando nacional de “comunistas, judíos y masones” como principales enemigos de España.”

 

Article de Pérez Guillén a la Revista Diacronie

“…el férreo control ideológico que se llevó a cabo sobre el sistema educativo, llevará a incluir en los manuales una «historia oficial» que presentaba a los judíos como enemigos históricos del país, llegando incluso a culpabilizarlos de la guerra.
Pero fue en 1941 cuando se llevó a cabo la medida más amenazante y peligrosa contra los judíos españoles, y no por casualidad, sino coincidiendo con el momento de mayor relación entre la España franquista y la Alemania de Hitler. La Dirección General de Seguridad ordenó a los gobernadores civiles provinciales redactar y enviar informes sobre todos los judíos que residían en el país, destacando entre los datos a recoger, la inclinación política y el «grado de peligrosidad»
En cuanto al discurso público de Franco, podemos encontrar declaraciones de carácter abiertamente antisemita: alianza del espíritu judío con el marxismo, equiparación de los términos capital-judaísmo-marxismo, y una carta dirigida al Papa Pío XII en la que acusaba al judaísmo de llevar a cabo un programa de odio contra la civilización católica.
no es solamente la conexión Franco-Hitler en el contexto europeo lo que nos vincula al Holocausto, sino el hecho de que en la España de Franco y mucho más allá de la dictadura, el genocidio nazi fuera considerado un tema “de judíos y alemanes”. ¿Cómo pensar que eso no nos afecta – recoge el autor palabras de Reyes Mate – cuando tantos españoles fueron educados en una España franquista, es decir, con categorías que privaban de significación a esta catástrofe?.  Si Franco puede ser considerado como salvador de los judíos, ya hemos visto que es muy relativo. De hecho, Martín de Pozuelo afirma que el diplomático franquista Sanz Briz envió a Madrid, basándose en lo que se conocen como los Protocolos de Auschwitz, información de lo que estaba sucediendo en los campos de concentración, que incluía el dato de que se estaba utilizando grasa humana para elaborar jabón. Este documento se archivó en Madrid sin darle importancia alguna, por lo que Franco, siguiendo a Martín de Pozuelo, permitió la muerte de judíos de nacionalidad española pese a poder salvarlos mediante las oportunidades reiteradas que le ofreció la Alemania nazi de deportarlos a España. Es más, las veces que el gobierno franquista ayudó y socorrió a los judíos, fue por causas ajenas a su voluntad y por intereses propagandísticos, concluye Pozuelo. También el historiador de la Universidad de Jerusalén, Yehûda Bauer, especializado en la Shoah, reflexionó sobre esta cuestión en su obra American Jewry and the Holocaust, en la que expuso la hostil indiferencia del gobierno español, haciendo referencia a los miles de judíos que el franquismo dejó de salvar.”


L’estudi de Jacobo Israel Garzón a La revista Raíces número 33, mostra la manipulació que el franquisme va voler fer de la seva col.laboració amb el nazisme i aporta les proves de l’existència d’un arxiu de jueus elaborat pel franquisme.

 

Per @CanalRepública

 

Català, Internacional

El míssil espanyol llençat erròniament ha provocat un incendi a Estònia

 

Encara no segueixes @CanalRepublica a twitter?

Traducció de l’article del diari rus @ura_ru

El míssil espanyol llençat erròniament ha provocat un incendi a Estònia

Screenshot_20180809-153232.jpg

L’avió va llençar accidentalment un míssil aire-aire a Estònia

El coet, que l’exèrcit espanyol va llençar accidentalment a Estònia, va provocar un incendi forestal. Ara els bombers estan intentant extingir el foc al bosc de Järvamaa, on el míssil aire-aire AIM-120 AMRAAM va caure.

De moment, les cerques de les restes caigudes es veuen obstaculitzades pel foc. S’ha informat que la seva recerca es reprendrà tan aviat com s’extingeixi el foc. L’accés al districte de Jyekylä està temporalment limitat per a la població, informa el Servei de notícies nacionals.

El Ministeri de Defensa d’Espanya ja ha expressat les més profundes lamentacions a Estònia en relació amb el que ha passat, informa Nation News. El cap de la seu de la Força Aèria d’Estònia, Riivo Valge, ha assenyalat que és la primera vegada que produeix un incident similar a Estònia. “URA.RU” ha escrit anteriorment sobre com s’ha comentat el llançament “accidental” del míssil al Ministeri d’Afers Exteriors de Rússia.

Vyacheslav Beresnev