Català, Primàries

Entrevistes als candidats de Primàries Barcelona: Xavier Martínez Gil

Encara no segueixes @CanalRepública a twitter?

Xavier Martínez Gil de la candidatura “BARCELONA REPUBLICANA”.
Aquí pots consultar el seu currículum.

Com voldries que fos la teva ciutat?

Una ciutat amable amb els seus ciutadans, que es respecti a sí mateixa, la capital occidental del Mediterrani, oberta, dinàmica, creativa. Una capital republicana, participativa, transparent, diversa, innovadora i simplificada al servei dels ciutadans i finançada adequadament per garantir i desplegar l’Estat del Benestar. Una ciutat integrada en la xarxa de capitals d’Estat d’Europa. La primera ciutat del Mediterrani i no la segona ciutat de l’Estat espanyol.

Quin és el teu projecte per Barcelona?

Fer de Barcelona una ciutat republicana. Això passa per fer recuperar a la ciutadania la
confiança perduda en les seves institucions i en els seus representants polítics. Els valors
republicans, amb el bé comú com a eix vertebrador del model de ciutat, comporta apostar per cercar la complicitat de la ciutadania i la xarxa d’entitats de la societat civil.
Aspiro a una Barcelona on tothom pugui gaudir dels avantatges de viure en una capital, amb unes infraestructures a l’alçada de les seves necessitats però alhora amb un espai públic de qualitat. L’urbanisme ha de fer possible aquest urbanisme social: un model fet i pensat per millorar la qualitat de vida de les persones i la seva salut. Actualment, Barcelona és actualment una ciutat saturada i amb un elevat índex de contaminació. Segons l’Organització Mundial de la Salut, a l’àrea metropolitana moren prop de 4.000 persones l’any per aquest motiu. Cal canviar el model de mobilitat i això passa per una inversió important en matèria de transport públic i per la reducció de vehicles contaminants que circulen pels nostres carrers.


Barcelona ha d’exercir com a capital de la República alhora que ha de liderar la Regió
Metropolitana i del conjunt de Catalunya i fent realitat una Anella de Recursos i Coneixement per completar la ciutat enllaçant noves àrees de centralitat i comandament.
Defensaré el patrimoni arquitectònic, històric i cultural de la ciutat que s’ha vist espoliat i degradat constantment. Cal respectar i potenciar les característiques de cada barri i aquí resta encara molta feina per fer. Cada barri ha d’esdevenir una petita comunitat o unitat d’assentament on tothom pugui gaudir d’una vida diària completa i a distàncies assolibles a peu. Barcelona ha de ser capaç de combinar l’ús de l’espai públic i la convivència. Una ciutat segura i justa, que posi els valors i els drets de la ciutadania per davant de tot.


Barcelona té cultura i talent i l’hem de potenciar com a bandera de progrés de la ciutat però també del país. La capital ha de ser el gran altaveu de la cultura catalana al món, però també ha de posar la cultura a l’abast de tothom. En aquest sentit també és necessari recuperar aquell esperit de la Barcelona Republicana on la cultura bullia a tots els barris de la ciutat. La cultura és un eix de cohesió social i participació ciutadana i també un motor econòmic de la societat i el territori.


Barcelona ha de ser atractiva pel turisme, sí, però hem d’assegurar que aquest turisme sigui respectuós amb les persones que hi vivim. Una Barcelona on la justícia i els cossos de seguretat han de ser vistos com una garantia i no com una part del problema. Una Barcelona compromesa amb la justícia social i també amb els drets dels animals. La capital de Catalunya ha de tenir cura de totes les persones que hi viuen. Una ciutat sense
barreres per a les persones amb discapacitat, on els joves puguin participar activament i gaudir d’oportunitats per emancipar-se, on les persones grans puguin viure amb autonomia i qualitat de vida, on tothom en la seva diversitat pugui desenvolupar els seus projectes de vida. I per descomptat, una Barcelona en femení, on les dones siguin impulsores de la transformació social de la ciutat.
Un altre dels grans reptes passa per l’educació. Proposo un model que centri l’estructura del món educatiu en l’alumne, on els alumnes, les famílies i l’entorn siguin corresponsables juntament amb les administracions públiques; que es gestioni amb criteris d’eficiència, equitat, transparència i ètica i que pugui ser avaluable. En l’educació ens hi juguem el futur i la competitivitat al nostre país. L’educació és la millor de les inversions possibles.


Barcelona ha d’esdevenir una ciutat saludable i inclusiva. Els recursos sanitaris han d’estar a l’abast de tothom i cal un replantejament de l’àmbit de la salut des de diversos punts de vista, també a través de la transformació saludable de l’entorn.

Quins són els principals problemes que té?

La primera qüestió és la resolució de la situació política del país que afecta directament a la capital. L’entorn polític condiciona totalment les polítiques de tot tipus que es puguin fer des de les administracions. I la resolució d’aquesta qüestió és essencial per poder afrontar la resta de problemes crucials que preocupen en aquests moments el barcelonins. El primer problema i més greu és l’habitatge que no oblidem, és un dret humà fonamental que cal protegir. El segon és posar totes les condicions possibles per a què tothom pugui accedir a una feina digna. Però també cal fer front a altres problemes que afecten el dia a dia dels nostres veïns com és l’impacte del turisme, la situació del trànsit o la inseguretat ciutadana.

Quina solució proposes?

Per la situació política, ja ho he apuntat anteriorment. Barcelona ha de ser la punta de llança de la construcció de la República com a capital del nou Estat.


Pel que fa al problema de l’habitatge, hem de partir de la idea que el Dret a l’habitatge és un dret humà i com a tal, s’ha de garantir. Cal desenvolupar les previsions en el marc del PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’HABITATGE DE CATALUNYA i continuar apostant per parc d’habitatges públics. És imprescindible promoure les modificacions normatives per afavorir el lloguer social. S’han de penalitzar pisos buits i adaptar les mesures fiscals perfer-ho possible.
Hem de donar suport des de totes les institucions a mesures com la de destinar el 30% de noves promocions a lloguer social, i inclús contemplar les rehabilitacions integrals en aquest objectiu, amb la finalitat d’arribar fins 15% el parc d’habitatges destinats a polítiques socials. Al mateix temps, s’ha d’intensificar el control d’activitats turístiques en immobles i la creació d’un fons per adquirir habitatges públics cedits en règim de concessió no transmissible.


Quan al turisme, hem de tenir en compte que el valor de la marca Barcelona és la clau per a reforçar el sector turístic, i no només a la ciutat sinó també a Catalunya. Cal apostar per una oferta diversificada que permeti assegurar la sostenibilitat econòmica, social i ambiental del sector. S’ha d’incentivar un turisme de qualitat (no necessàriament de luxe) que valori el nostre patrimoni cultural i que generi un alt valor afegit que permeti generar ocupació i distribuir els beneficis de l’activitat. L’Ajuntament, però, s’ha de fer responsable de les externalitats negatives que pot generar aquest sector, especialment concentrat en determinats barris.


Quan al problema de la desocupació, constatem com el mercat de treball ha fallat en no saber crear oportunitats de treball pels aturats de llarga durada i, especialment, pels majors de 45 anys. I també en l’insuficient parc d’empreses capaces de generar llocs de treball per absorbir l’oferta existent segons qualificació. Barcelona no ha estat una excepció a la constant precarització del mercat laboral. D’acord amb una visió republicana i social, l’administració ha de garantir uns serveis d’ocupació públics i de qualitat, amb polítiques actives d’ocupació que facilitin la formació contínua de les persones, la seva capacitació i un increment de la seva competència en el mercat laboral. Cal oferir les oportunitats per tal que tothom pugui tenir accés a un treball digne. Alhora, cal impulsar els sectors econòmics i les empreses, motors de generació d’ocupació i reforçar les PIMES a la ciutat, els autònoms i acompanyar també les grans empreses. Per tal d’atraure activitat econòmica d’alt valor afegit es fa necessària una política sistemàtica de generació i atracció de talent.


L’efectivitat de les futures polítiques d’ocupació a la ciutat han de tenir en compte que aquest marc pot estar condicionat per diversos tipus de polítiques que poden incidir sobre la generació de nova ocupació. Una d’elles és el paper del sector públic. L’Ajuntament de Barcelona –incloent el conjunt d’organismes públics i municipals s’ha mantingut molt estable en nombre d’empleats, fet que reflecteix el poc marge que té aquesta via. No obstant, fruit de l’anàlisi de necessitats ciutadanes no cobertes, es poden contemplar convenis o contractes-programa amb entitats educatives i/o socials. D’altra banda, Barcelona com a capital d’Estat comportarà un impacte potencial d’assumir noves funcions amb la generació d’uns 40.000 nous llocs de treball, segons estudis recents. No obstant, aquest és un fet més circumstancial que propi de les polítiques ocupacionals que s’han de fonamentar principalment en polítiques actives com ara l’aposta per l’economia social i la seva capacitat provada de generar i mantenir ocupació de major qualitat, així com per incentivar la demanda exterior. Un dels motors de l’encara feble recuperació econòmica a Catalunya i a Barcelona ha estat la demanda exterior, principalment a través de les exportacions i el turisme. Transformar aquesta demanda en creació de llocs de treball –incentivant per exemple la captació d’inversió estrangera– ha de ser el principal motor de creació de nous llocs de treball en els propers anys. Finalment, impulsar un salari mínim de ciutat que es correspongui amb el cost de la vida a Barcelona ha de continuar sent una lluita per tal de dignificar les condicions dels llocs de treball que la ciutat genera.


Pel que fa al trànsit, la clau passa per millorar el transport públic i reduir la contaminació. Aquesta és una qüestió que s’ha d’afrontar amb visió metropolitana no la ciutat aïlladament.
Sense una xarxa potent de transport públic, però, l’aposta per reduir el vehicle privat no té sentit. El gran problema de la ciutat són els desplaçaments interurbans, en els quals el cotxe s’imposa a una xarxa d’autobusos interurbans que no és prou potent i un sistema de Rodalies que, per culpa de la deixadesa i la manca d’inversió, no és vista com una alternativa fiable al cotxe. Cal estudiar l’establiment d’un sistema de peatges al vehicle privat per a determinats casos per l’accés al centre de la ciutat.


S’ha de reforçar la unificació de la xarxa de metro i la interconnexió entre línies, millorant les freqüències de pas, la velocitat comercial i els horaris de servei, també dels FGC. S’ha de complementar la xarxa ortogonal amb les necessitats de cada barri, això passa per potenciar i millorar les línies de bus de barri. Alhora s’ha de millorar les freqüències de pas de les noves línies especialment segons la demanda dels caps de setmana i els festius. Cal impulsar les zones 30 per evitar l’excés de velocitat dels vehicles privats i millorar la seguretat dels ciclistes.
S’ha de facilitar la reconversió cap a vehicles no contaminants i ordenar l’ús d’altres mitjans de transport de nova aparició per a la seva comptabilització amb l’espai públic.
En matèria de seguretat, cal tenir en compte que la llibertat és el principal valor que aporta la seguretat. L’ús intensiu de l’espai públic ha de ser compatible amb la convivència veïnal. Cal en aquest àmbit impulsar les Taules de Seguretat com a instrument per a detectar i prevenir situacions d’inseguretat. A Barcelona actuen Guàrdia Urbana, Mossos, Policia Nacional, Guàrdia Civil, Policia Portuària, Policia Duanera. Per tant, és imprescindible afinar al màxim els instruments de coordinació per evitar ineficiències. El model de policia republicana ha de ser un únic cos de policial integrat.

Quina implicació ha de tenir la teva ciutat en la construcció de la República?

Tota.

Quina opinió tens sobre la creació del Consell Per la República?

Personalment no l’acabo de veure clar. En primer lloc, s’hauria de dir Consell DE la República, no pas PER la República. Representa que les estructures a l’exterior del país ja haurien de ser plenament republicanes, no autonomistes. D’altra banda, no acabo de veure quina és la seva missió ni els seus objectius ni, francament, que és el que podria aportar jo, com a ciutadà de peu, a aquest Consell.

Els nostres lectors pregunten:

@AlbertJaimeCEn el cas d’un empat (o triple empat) entre partits independentistes que fes que la llista de Primàries fos determinant, a quin partit donaries l’alcaldia?

Sempre que fos una llista d’un partit independentista, a la més votada, sense dubte.

@artur_payarolCanviaries els comptes bancaris de l’Ajuntament a Banca ètica? I l’energia dels locals municipals?

Evidentment. Com a activista de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, fa temps que promovem la campanya de Zones Lliures de Paradisos Fiscals adreçada, fonamentalment, als ajuntaments. La seva finalitat és que els ajuntaments no contractin amb empreses que operen amb paradisos fiscals. Les entitats financeres (i totes les de l’IBEX35) operen amb seus en paradisos fiscals. Per tant, és un requisit de decència que l’ajuntament no operi voluntàriament amb aquestes entitats financeres i ho faci només amb banca ètica. El mateix es pot dir de les energètiques, les telecomunicacions però també de les llicències de software. En el camp de l’energia, l’Ajuntament ha d’apostar per les renovables i impulsar, des de l’Agència d’Energia de Barcelona, per la producció fotovoltaica des dels terrats de la ciutat, actuar com a comercialitzadora pública, promoure l’autoconsum, apostar per una energia neta, amb zero emissions, i assegurar alhora el subministrament als més vulnerables.

@IgnasiPerez1Consideres que tendir a la gratuïtat del transport públic seria una bona mesura en la millora de les condicions de vida de la ciutat? Tens prevista alguna mesura al respecte?

Cal estendre la integració tarifària de totes les xarxes de transport públic urbà amb les xarxes intermunicipals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. S’ha de redefinir el finançament del Transport públic metropolità (no només de Barcelona) i revisar les tarifes públiques per tal de beneficiar els usuaris habituals. No és possible que un turista pagui la T10 (per exemple) al mateix preu que un resident de la ciutat. S’ha de discriminar preus en funció de la residència, usos i capacitat econòmica. S’ha d’establir un sistema de finançament del transport públic vinculat a una fiscalitat verda que penalitzi el transport privat individual contaminant. Sobre la T-Mobilitat s’han de repensar les actuals corones tarifàries de l’Àrea Metropolitana, per tal d’evitar penalitzar els moviments entre ciutats metropolitanes i millorar-ne l’accessibilitat. La incorporació de la T-Mobilitat és una oportunitat per racionalitzar les tarifes del transport, establir avantatges tarifaris per joves, gent gran, aturats, discapacitats, famílies monoparentals
i nombroses, i fomentar descomptes als usuaris habituals. La T-12 s’ha d’allargar fins els 18 anys i establir sistemes extremadament bonificats per als estudiants.

@Lourdes09521031Quina sol•lució li donaries al greu problema dels Top Manta?

El problema de “top manta” és un problema de tràfic il·legal de mercaderies, de contraban, de falsificacions i de frau fiscal. Però el pitjor, és que aquestes organitzacions criminals utilitzen i exploten persones vulnerables (immigrants sense recursos) per perpetrar els seus negocis il·legals. Cal, per tant, perseguir aquestes màfies que perjudiquen el comerç legal de la ciutat i que exploten persones de forma coordinada amb tots els cossos policials. Al mateix temps, no hem d’oblidar la situació precària en la que estan moltes persones a casa nostra i donar una resposta social a l’alçada de la magnitud d’aquest problema. Volem acollir, però ho volem fer per donar una vida digna a les persones, no per permetre la seva explotació.

@InuartImpulsaràs algun mecanisme de participació ciutadana?

El primer mecanisme de participació ciutadana són aquestes primàries per triar quins conciutadans han de formar part de les llistes electorals i en quin ordre. Vull una ciutadania compromesa i que participi activament. Que tingui accés a tota la informació a partir d’un ajuntament transparent i que sàpiga escoltar. L’actual model institucional està esgotat i ha d’avançar cap a una governança col·laborativa. Un model que permeti a la ciutadania participar i decidir i no fer-ho només cada quatre anys, on es puguin exercir els drets i els deures amb total llibertat.


El republicanisme és deliberatiu per tant ha de permetre el debat col·lectiu entre tota la ciutadania. Per això cal propiciar espais de trobada amb la ciutadania per tal d’implicar-la en la construcció de la República. Potenciarem les tecnologies de la informació per tal de facilitar la participació de la ciutadania.

Pots llegir totes les entrevistes dels Candidats de Primàries Barcelona en aquest enllaç

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.