Català, L'Altaveu, Opinió

La propera crisi, la finestra cap a la independència?

Leer en castellano

Encara no segueixes @CanalRepública a twitter?

IMG_20180714_072037

Article de Joan Canadell

Empresari i co-fundador del Cercle Català de Negocis

Llegeix tots els articles de Joan Canadell a Canal República


Les darreres dades del PIB (segon trimestre de 2018) diuen que Catalunya ha crescut un 3,1% mentre tot l’Estat ho ha fet en un 2,5%.

Això vol dir que Catalunya ha crescut un 32% més que la resta de l’Estat (2,34%). Aquesta diferència poc o molt, fa 3 anys que es produeix, i de fet Catalunya fa més de 5 anys que creix a aquest ritme.

Si ens centrem en la industria, la diferència és més important, ja que Catalunya gairebé dobla el creixement industrial de la resta de l’Estat, i només en agricultura i construcció creix més l’Estat que Catalunya. Cal dir que el pes de l’agricultura no arriba al 10% del PIB i que la construcció té molt a veure amb les inversions estatals, d’on ja sabem que Catalunya està clarament exclosa…

Però el que està passant els darrers mesos és molt més sorprenent.

Mentre que a l’Estat s’estan tancant grans empreses i anunciant EREs importants, a Catalunya no parem de rebre inversions internacionals i moltes d’elles son  multinacionals de primer nivell d’àmbits tecnològics i d’alt valor afegit.

Les darreres dues setmanes sense anar més lluny s’han anunciat tancaments o EREs d’empreses situades fora de Catalunya com Geka, Bach, Naval de Sestao, Cemex, Alcoa, Unicaja, Dia, Coopbox, Adveo … que en total sumen alguns milers de llocs. En canvi a Catalunya des del mes de maig hi ha hagut un ritme d’anuncis de noves inversions internacionals properes a 2-3 per setmana (a excepció de l’estiu) amb noms de referència com Siemens, Nestlé, Facebook, Lidl, Microsoft, Alianz, N26, Covestro, Mediamarket, Paul Hartmann, Henkel, Nike, HP, Norwegian i moltes més de no tan conegudes amb resultat de milers de nous llocs de treball, molts amb salaris mitjos o alts, i noves instal·lacions industrials, logístiques o tecnològiques de primer nivell.

És això casualitat? No, és el resultat d’anys de fer les coses bé a Catalunya i malament a Espanya.

Aquí el govern del President Mas ja va anunciar el juliol de 2014 un pla per incrementar el pes de la industria fins al 20% del PIB, des d’ACC10 fa anys que es va apostar per promocionar les exportacions de les PIME i les inversions multinacionals combinades a una aposta clara per la innovació, i també des de l’època Pujol hi havia una estratègia clara per les infraestructures tecnològiques de referència (supercomputador, centres tecnològics, sincrotró … ). En canvi a l’Estat les polítiques principals han anat sempre destinades a potenciar els grans bancs, elèctriques, constructores i altres de l’Oligarquia. El resultat l’estem veient ara amb molta claredat, però el que s’endevina en els propers mesos és una ampliació de la diferència de models entre Catalunya i Espanya.

Que passarà en els propers mesos? No ho sabem però és de suposar que els ingredients seran similars i per tant els resultats també …

Tot sembla indicar que arriba una nova crisi, no en sabem encara la profunditat, però l’Estat espanyol no ha fet els deures per superar-la.

La guardiola de les pensions està pitjor que mai (ja no n’hi ha) i l’endeutament públic és màxim, més de 1,1 bilions d’euros i per tant no es podrà optar per una nova etapa de despesa social per contenir els efectes d’aquesta crisi. L’atur a Espanya encara és superior al 15%, a Catalunya 11%, i la nova crisi implicarà tornar a incrementar-lo, veurem si de nou a l’Estat es supera el 20% …

Espanya (tret de Catalunya i el País Basc, sobretot) només és capaç de competir amb ma d’obra barata, és l’únic element de competitivitat que s’ha desenvolupat, a part de la flexibilitat laboral d’una reforma que permet acomiadar amb més facilitat que mai. Per tant la crisi afectarà sense dubte l’atur, i de retruc haurà d’afectar a la baixada de les prestacions i de les pensions perquè si no continua el creixement no es podrà pagar aquesta despesa quan el deute públic està entorn del 97% del PIB. Mala peça al teler.

A Catalunya la situació és molt diferent. Les exportacions no paren de créixer, any rere any i ja en van 8. Això és una conseqüència directe del procés, no en tinc cap dubte.

Després de la darrera crisi, i de les tensions amb l’Estat, cada cop més empresaris han anat veient que no cal abandonar el mercat Espanyol però que el món és molt gran i ofereix moltes possibilitats. Avui la majoria d’empreses industrials que han sobreviscut la passada crisi exporten, moltes d’elles més del 20-30% del que produeixen, però cada cop més superen el 50% i algunes destinen fins i tot més del 80% a l’exportació. Això ja no canviarà i per tant la nova crisi el que farà és que les empreses que encara exporten poc hagin d’exportar encara més, i a les que ho fan més del 80% ni els afectarà la crisi.

El turisme és l’altre gran sector que genera molts llocs de treball a Catalunya, i en aquest cas vull recordar que no fa tants anys, època tripartit, es parlava que el model de sol i platja estava esgotat i calia canviar-lo. Avui aquest model ja no és la base del turisme. Els creuers amb una ciutat com Barcelona líder europea en aquest sector, però també en altres ports com Tarragona i fins i tot Palamós o Roses, han aportat un turisme de molt més valor afegit, gràcies a altres aspectes com la cuina, el clima, les tradicions i Barcelona com a ciutat atractiva a nivell mundial.

Barcelona ja és la segona ciutat d’Europa preferida per anar de vacances, és la quarta ciutat d’Europa preferida per viure-hi, i és la ciutat del món que organitza més congressos, amb el que això implica en turisme de qualitat.

Tot això no canviarà gens els propers anys, ans el contrari, el procés farà que cada cop més Barcelona esdevingui una ciutat per visitar com ho van ser destinacions de les repúbliques ex-iugoslaves o bàltiques després de les seves independències.

Però a part d’aquests dos sectors principals de sempre, industria i turisme, tenim també un pol important d’atracció a nivell logístic, cada cop més empreses s’instal·len a Catalunya (en els darrers mesos Amazon, UPS, DHL,…) on a més el corredor del mediterrani implicarà un canvi de magnituds difícilment valorables ara mateix. Diverses empreses del sector automoció han anunciat en algun moment que si es feia el corredor instal·larien industries i centres logístics entre València i Catalunya, i com més a prop estiguem de tenir aquesta obra acabada, més inversions logístiques i productives vindran.

El sector de la construcció no tindrà un gran creixement a Catalunya a curt termini, però tampoc s’espera un refredament. Certament mentre vagin arribant inversions, les exportacions vagin bé, els llocs de treball poc o molt s’incrementaran i per tant les necessitats d’habitatge. Quan hi haurà un gran creixement serà en el moment que esdevinguem Estat i es puguin fer les obres que estan aturades de fa anys (A2, A7, tren a Ripoll, corredor mediterrani, etc), i també per una nova onada migratòria que situarà Catalunya entre els 9-10 milions de persones en els propers 10 anys.

Finalment el sector que fa uns anys no tenia grans implicacions però que cada cop més Catalunya n’és una de les regions líders, és el de les start-ups tecnològiques. En aquesta línia el 22@ està essent un pol d’atracció molt important juntament amb les infraestructures tecnològiques de referència que he mencionat més amunt i els bons nivells de les universitats catalanes.

Avui Catalunya és la cinquena regió d’Europa amb més Start-ups, però hi ha entesos del sector que han afirmat que en un futur no gaire llunyà podem ser la Silicon Valley d’Europa.

Aquest sector no afectarà la possible crisi que s’insinua, ans el contrari, les crisis promouen la creativitat i la creació de noves empreses en nous sectors.

Tot això que aquí he explicat, ho vam avançar l’any 2011 l’Albert Macià i jo mateix com a responsables d’estudis del CCN, i ho vam plasmar en el llibre “Catalunya Estat propi Estat ric”. En concret vam definir 5 estratègies a desenvolupar pel nou Estat que poc o molt ja fa temps que estan en marxa:

1.    Pol d’atracció de start-ups tecnològiques innovadores (hem avançat molt)

2.    Porta logística d’Àsia (ens cal acabar el corredor mediterrani)

3.    Fàbrica de béns de valor afegit (hem arribat al 20% del PIB en sector industrial, com les regions líders europees)

4.    Líder en turisme de qualitat (segona destinació europea, primera ciutat del món en congressos)

5.    Seu de multinacionals europees (des del més de maig han arribat unes 40 multinacionals, moltes d’elles en forma de seu social per Europa)

El que vull dir amb tota l’exposició feta, és que a nivell econòmic i empresarial, Catalunya ha fet els deures com si fos un Estat ja independent.

És evident que en molts aspectes podrà avançar molt més quan tinguem un estat propi a favor, però de moment hem aconseguit que la nostra economia sigui molt més forta i capaç per superar la propera crisi.

La reflexió és ara, que passarà quan arribi la propera crisi (diuen que 2019-20)? Doncs que Catalunya pot seguir creixent, potser a nivells del 2-2,5%, enlloc del 3-3,5% actual però encara mantindrà una economia sanejada, mentre l’Estat pot entrar en recessió o creixements inferiors al 1% que implicarien nous increments d’atur i baixada de partides socials. Aquesta dualitat de situacions, farà que molta gent que avui veu encara la independència com innecessària, se n’adoni que l’han enganyat i es senti orgullós del que hem estat capaços de fer nosaltres els catalans, tots per cert, siguin del Baix Llobregat o de Pedralbes.

Els convido a analitzar el que anirà passant en la vessant econòmica en els propers mesos i a explicar-ho arreu on puguin, perquè quan abans la societat prengui consciència del que he explicat, més forts ens sentirem per fer el pas definitiu cap a la efectivitat de la República.

I potser la finestra d’oportunitat que estem esperant arribarà quan la crisi a Espanya entri a les cases i vegin que els han enganyat distraient-los amb el procés català enlloc de fer els deures quan tocava.  

En el fons la gent vol un futur amb treball i pensions assegurades, fem que aquest missatge els arribi per damunt de les mentides que els expliquen els mitjans afins a l’oligarquia … Ens convé a tots!

Joan Canadell

Empresari i co-fundador del Cercle Català de Negocis

41 pensaments sobre “La propera crisi, la finestra cap a la independència?”

  1. Molt interessant, com sempre! Ara només falta que realment aconseguim que la nostra lluita per esdevenir un Estat propi, un País Independent i lliure arribi a bon port i el més aviat possible.

    M'agrada

    1. L’article és molt interessant per que té una visió molt encertada de la situació actualitzada de la economia catalana, per alguna cosa es part implicada en el projecta, joc crec que ara amb aquesta eina s’ha de fer molta pedagogia i difondrà la a tota arreu del País i també a molts Espanyols que es creuen las mentides del seu govern.

      M'agrada

    2. Molt interessant! I jo sempre he pensat q els catalàns sòm gent D negoçis i estic completament D. Acord! I treballant no ens supera quasi bé ningú D L. Estat proper.
      Per això demano jo també q No us sentiu enganyats catalàns…. Nosaltres som capassos D superà com ningú les “inclemènçies” i despropòsits D.aqest Estat q ens governa.
      Dit això.. Una vegada més paçiènçia i determinaçió per consseguir els Nostres objectius q no són pocs apart D la nostra feina q com sempre impera a la majoría D llars de Catalunya! Salut i Avànçem endavant mai enrera!

      M'agrada

    3. Es fantastic. Mols de nosaltres ja ens ho pensaben.
      A veore si a parti d’ara, el nostre jovent, ben preparat , esparsit per tot el mon? Pot tornat a casa seba, am uns sous, decens, equivalens als altres paisos.

      M'agrada

  2. Jo em plantejo si és necessari créixer tant. El territori, el nostre entorn natural, les nostres platges, podran aguantar tanta pressio demogràfica? Solament amb una bona planificació des d’una perspectiva sostenible podrem créixer -o decréixer- adequadament.

    M'agrada

    1. Si, és possible que haguem d’enfrontar problemes com aquest, però com va dir Gandhi als anglesos: seran els nostres problemes. Així que com més aviat tinguem les regnes millor. Potser ja comença a ser tard i vosté ho nota.

      M'agrada

  3. Jo em plantejo si és necessari créixer tant. El territori, el nostre entorn natural, les nostres platges, podran aguantar tanta pressio demogràfica? Solament amb una bona planificació des d’una perspectiva sostenible podrem créixer -o decréixer- adequadament.

    M'agrada

  4. Sens dubta tota la teva exposició es interessantíssima i molt important però es necessari que surti a la llum mitjansant ràdio , TV i mitjans de comunicació . Perquè aquestes dades tan importants no surten a la llum per que arribin a tothom i el pobla s’ha senti fort i amb ganas de superació constant ,

    M'agrada

  5. Els espanyols tenen els ulls tancats a tot el que sigui català. Quan s’ensorri l’economia a Espanya també en donaran la culpa al procés. Que pot fer el ciutadà català amb ganes de perdre de vista Espanya?
    Només cal que els nostres governants estiguin a l’alçada Que facin front comú i separem-nos ja!!!!

    M'agrada

  6. Molt d’acord amb tot el plantejament, pero el problema es fer arribar aquest missatge final a tita aquella gent que no veu tv3, no escolta catradio, ni llegeix premsa digital…..es un repte important com superar-lo…….calen idees i propostes en aquest sentit

    M'agrada

  7. Una anàlisi molt intetessant. L’Estat Ñ és molt potent i ens té el seu enorme peu al coll des de fa més de 300 anys. Però la diferència és que ara ja sabem que és un gegant amb peus de fang. Doncs vinga! Humitat a tope. Jo cada dia orinaré tot el possible al damunt aquests peus enormes que no em deixen veure la llum del sol. 2 milions de pipis diaris poden fer molta feina. L’únic problema és que a l’altra banda encara hi ha la gran massa crítica de gent inculta/desinformada que apuntalen el monstre. Però penso que justament el pes inútil del gegant influirà definitivament al seu esbotzament. Pura ciència física.

    M'agrada

  8. Tot aixo es ben cert, totalmente d’acord amb tots els aspectes, nomes demano que es fácil aquest escrit tambe en la llengua del país vei, perqué aquí a la nostra terra hi viuen molts que ni entenen ni volen entendre el catalá i l’unixa manera de que se n’enssabentin es fer les coses mes fáciles per a ells….

    M'agrada

  9. En aquest mon no tot és perfecte.
    L’article és una clara exposició del resultat estadistic de punts positius a mitjà termini, però no refereixen els possibles problemes i repercusions que implican vers l’afertissada negativa del Estat a cedir.

    M'agrada

  10. Des-de fa temps estem creixen ,a pesar del ofegament que fa el EstatÑ, això deu servir per fer un esforç mes fort encara i demostra als nñs. que la gent de Catalunya es difrent a certs Carpetovetònics

    M'agrada

  11. Aquest article no es res mès que la realitat de lo que està pasant amb aquesta colla de politics que nomès mirant el que ells i convè o desde Madrid es volen carregar l’estat català.
    Molt acertat Joan.

    M'agrada

  12. El problema es la envidia española. I el despotismo de sus organizaciones estatales. Si la rabia crece, crecerá el ansía y la violencia unitaria para que El Progreso catalán sea gestionado y absorbido por Madrid. Con la inestimable ayuda de los secuaces de Ciudadanos los cuales, instalados en Cataluña y conocedores de la diferencia actuaran que quinta columna atribuyéndose los éxitos i seguir agitando el odio contra una Catalunya independiente. Ojo avizor

    M'agrada

  13. Bon analisi, pero la onada migratoria que comentes pot fer canviar l escenari de l independencia ja que si tenim migracio de la Ñ tindrem problemes d identitat i de agitacio politica a casa nostre.

    M'agrada

  14. Moltes gràcies per la vostre dedicació…
    Tot el que dius es ben cert i encata que el futur acabi no sent ben be cim dius s’hi acostatà molt. Haurem d’aprofitar-ho si volem cintinuar vivint amb dignitat.
    Ens veiem el proper dia 28/11 a St.Fost a les 19h. Hi serem.

    M'agrada

  15. Felicitats per aquest article Joan,
    Això es us bona injecció de “pa en tomàquet”
    Es una gran motivació per tots els catalans, independenment, ,del partit que siguem. Ara només ens falta creure en nosaltres mateixos i fer el pas d’una vegada i per sempre, necesitem posar en marxa LA REPÚBLICA CATALANA

    M'agrada

  16. Conec una start-up de Barcelona que va intentar contractar a un argentí i els del ministeri d’interior no van donar el visat de treball. La start-up deia que aixó no els havia passat mai, cosa que em fa pensar que la nova forma d’ofegar les start-ups catalanes sigui impedint que puguin contractar talent de fora de la UE.

    M'agrada

  17. Retroenllaç: Dia – RETALLS
  18. Jo esperaria a veure que pasa cuan a principis de l’any vinent si tot es fa com diuen, que el Banc Central Europeu tanqui la aixeta de comprar deuda Espanyola. A les hores crec que ens ho tindrem que replanteja ja que el estat Espanyol no te caixa.

    M'agrada

  19. Seria interesan veura perque tenim aquest deficits amb salud,aducacio,politicas socials.Sembla que en aquest temas anem al darrera de altres comunitats de espanya

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.