Català, L'Altaveu, Opinió

Qualsevol passa enrere serà de 300 anys

Encara no segueixes @canalrepublica a twitter?

Aquesta setmana a l’Altaveu parlem amb en Marc Martínez sobre com creu que podem ajudar a materialitzar la República. I això passa per no quedar-se a casa.

Aportar solucions o veure i crear problemes? “Els no es pot” o “No ens deixen” acaben fora de l’empresa.

Screenshot_20180726-093826

En qualsevol empresa, sobretot les startup o les que arrisquen capital, no té cabuda el fre de mà o el recular davant cap obstacle. El què es fa és dissenyar el camí per saltar-lo o vorejar-lo. Mai aturar-se.

“No es pot fer… ara” – I doncs quan? Segur que no es pot fer? O no t’hi veus capaç tu? Si és així, gràcies pels teus serveis i recull la seva taula abans de marxar.

“No ens deixen, ens obliguen” – Clar que no ens deixen, la competència és brutal. Per això lluitem! Si no estàs disposat o no t’hi veus capaç, gràcies pels teus serveis i recull la teva taula abans de marxar.

“Tenim presos i amenaces per no continuar” – Ens han fotut un gol al minut 15 de la primera part, d’acord. El teu pla és abandonar el partit i no jugar fins el final? Si és així, gràcies pels teus serveis i recull la teva taula abans de marxar.

Que no ens prenguin per passarells. No em refereixo a l’Estat, ja sabem que la seva tasca és impedir la nostra, així com la nostra és lluitar per assolir-la. Ara el món funciona com una gran multinacional de diferents multinacionals, empreses i negocis. Les guerres (al món occidental) ja no es fan amb armes, es fan en borsa, canviant divises, amb pactes comercials que afavoreixen uns i ensorren altres (països). Ara l’arma de destrucció massiva és l’OPA (hostil o no). I com a tal l’hem d’entendre i actuar. De ben segur que els que sou empresaris enteneu que els elements de la vostra plantilla que no fan més que veure problemes en comptes d’aportar solucions, són despatxats i substituïts per altres més competents.

Fem repàs desde l’1 d’Octubre fins ara.

Per una banda el fet que la força la teníem aquella setmana següent al referèndum. La van desaprofitar els que “manen” i havien d’obeïr el Poble. Bé, error comès, acceptat i assimilat. Hauríem d’aprendre i continuar endavant buscant incansablement una altra oportunitat d’assolir-ho, oi? O millor tanquem la paradeta?

Què s’està fent d’ençà? Tancar la paradeta. O el que és pitjor, no tancar-la (uns ja voldrien) i no obrir-la (massa pocs amb ‘pit i collons’ per doblegar els que la tanquen).

Això, a la llarga i si no canvia el pes d’ambdues forces, durà una suspensió de pagaments i execució de l’empresa. És a dir, no tancar-la però no produint per obrir-la és perdre calers, esforços i temps, per acabar on volen els del tancament. És més llarg, agònic i de forma que mai més es pugui aixecar la persiana.Estic parlant d’empreses, però ja enteneu el rerefons de tot plegat. No estic essent subtil expressament.

Què podem fer per fer un gir i obrir la paradeta de bat a bat?

La pregunta té més retòrica de la que us penseu. Ja fou contestada fa 8 mesos i escaig. La resposta és ben simple i només cal recordar: SORTIR AL CARRER A DEMANAR, EXIGIR FINS I TOT, ALS NOSTRES DIRIGENTS QUE FACIN ALLÒ PEL QUE SE’LS VA VOTAR. Sense vacil·lacions. Però no és tan senzill com dir-ho i fer-ho. No va ser senzill llavors i no ho és ara, menys encara, pels pals a les rodes que deixem que hi posin alguns.

Per tant, què podem fer ara i com? Què necessitem?

Pressió, compromís i obligar a les forces amb capacitat de convocatòria a fer el que sabem tothom que s’ha de fer.

Després que ningú es quedi a casa sense fer res. Podem esperar la diada de l’11 de Setembre i posterior aniversari de l’1 d’Octubre però mai quiets. Si aquestes dues dates no serveixen per a que de baix a dalt tornem a trobar-nos en la situació de dir adéu Ñ i ho aprofitem, no seran més que dos dies emotius i cap a casa que fa fred.

D’acord que hi ha aspectes i situacions que no podem controlar, com els tempos judicials d’Alemanya, Escocia i Bèlgica, no podem fixar una data per re-arrancar. Però al que sí estem obligats, obligant els dirigents a seguir-nos, és a no desaprofitar cap més oportunitat, forçar tant com es pugui a que es doni aquesta oportunitat i fer sempre passes endavant. Qualsevol passa enrere serà de 300 anys.

Altres articles d’en Marc Martínez a l’Altaveu 👉 aquí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.