Català, L'Altaveu

Roger Vinton: “Ser independentista ja no és un tabú o una idea esbojarrada, sinó que en aquests moments es considera una opció realista”

Avui parlem amb en @RogerVinton, “un home com cal” segons es defineix ell mateix al seu web. És en aquest espai, i al seu compte a Twitter amb més de 15.000 seguidors, on comparteix la seva peculiar manera de veure el món i l’actualitat. Al seu llibre La gran teranyina. Els secrets del poder a Catalunya, publicat per edicions del Periscopi, aquest autor misteriós destapa els secrets obscurs de l’elit catalana i la seva teranyina de connexions.


El seu llibre, La gran teranyina, ens ha obert les portes a un món desconegut, si més no per molts de nosaltres. Si li he de confessar la veritat, de gran voldria ser com la Sol Daurella. Al seu llibre la descriu com favorable a la independència. I aquests últims dies hem sabut que la Coca-Cola ha decidit invertir 16,6 milions d’euros a la planta de Martorelles. Creu que aquesta simpatia per la indy té alguna relació?

Bé, en el llibre no és que defineixi a Daurella com a favorable a la independència, però sí que és cert que tot el soroll mediàtic que es va generar fa pocs anys amb motiu de la fusió de distribuïdors de la Coca-Cola va ser llegit fal·laçment pels mitjans de Madrid com una fuga de Catalunya de l’empresa de Daurella. Res més lluny de la realitat. Aquesta inversió a la planta catalana és molt coherent: sembla que tothom vol invertir a Catalunya, per què no ho ha de fer una firma d’origen català i amb una propietària d’aquí?

Per altra banda, la Caixa i el Sabadell han marxat “una mica”, s’han endut la seu social, però no les oficines. Qui hi ha darrere aquestes decisions? Per cert, el Sr. Fainé ha estat reestructurat de president d’Abertis, sap alguna cosa que hauríem de saber?

Els moviments bancaris de CaixaBank i Sabadell van ser una barreja de coses: qüestions normatives relatives a la liquiditat, interessos polítics, pressió psicològica sobre els ciutadans… A Abertis el què ha passat és que l’empresa ha estat ‘opada’, és a dir, ha vingut capital de fora i ha fet una oferta als accionistes per comprar-los les accions. El principal propietari era CaixaBank i n’ha venut la seva part del capital per uns 4.000 milions d’euros. Ara els amos seran firmes vinculades a Florentino Pérez i a la família Benetton (la dels jerseis de colors). A Can Fainé estan més per recollir recursos d’on sigui i aplicar-los a la banca -les normatives de solvència bancària actuals són molt exigents- que per invertir en negocis industrials.

Hi ha hagut un transvasament de clients no gens menyspreable dels dos bancs catalans de referència -CaixaBank i Sabadell- cap a Caixa d’Enginyers.

Aquesta fugida pot haver deixat algun tipus de buit de mercat? Sap si hi ha moviments en aquest aspecte?

Suposo que es refereix a l’eventual fugida d’empreses de Catalunya. Com que a la pràctica no hi ha fugida, de moment no hi ha cap buit. Però sí que hi ha hagut un transvasament de clients no gens menyspreable dels dos bancs catalans de referència -CaixaBank i Sabadell- cap a Caixa d’Enginyers, què és una cooperativa de crèdit que va anunciar que no canviaria la seu de lloc.

Des de l’1 O hi ha hagut una bona sacsejada a tots els nivells. Com s’ho han pres les elits?

No estic dins del cap de les elits, però no cal ser cap visionari per intuir que als diners no li agraden gens aquestes sacsejades. Cal suposar que hi ha intranquil·litat i ganes de tornar a alguna mena d’estabilitat, encara que no sigui com l’anterior al primer d’octubre.

Molts dels poderosos del país han fet les seves immenses fortunes en connivència amb el règim. En aquests moments, prima més el ser espanyol o els calers?

Efectivament, les dues darreres dictadures han estat territoris on crear o engrandir fortunes. Sembla raonable que entre els grans capitals hi hagi grans patriotes espanyols però cal suposar que, si han estat capaços de construir grans patrimonis, és perquè tenen certa flexibilitat de valors que els permet adaptar-se a la situació i defensar el que tenen independentment de les circumstàncies.

Potser els aspectes més dramàtics són la descatalanització del club, la laminació del planter i el menyspreu cap a les seccions.

El Barça també ha estat un camp de batalla durant dècades. Després de l’època Laporta on es va recuperar el sentit del “Som més que un club”, quin perfil té aquesta directiva? I l’Espanyol ara que està en mans del Sr. Chen Yanshen?

La directiva actual sovint ha estat etiquetada de “neonunyista” i no crec que de manera gratuïta. La seva manera de gestionar ens han dut a situacions semblants a les del període 1978-2003. Potser els aspectes més dramàtics són la descatalanització del club, la laminació del planter i el menyspreu cap a les seccions. Pel que fa a l’Espanyol, tradicionalment ha estat un club d’arrels burgeses castellanoparlants i, tot i el canvi de propietat, és de creure que mantindrà la seva ideologia eminentment “espanyolista”, en el sentit nacional del terme.

Com estan vivint tot el que està passant els poderosos del país?

Desconec què deu passar pel cap de tothom qui té poder en aquest país, però el poder sempre intenta frenar els canvis, minimitzar els seus efectes i, en cas que s’acabin produint, mira d’adaptar-s’hi el més ràpid possible per mantenir l’estatus.

En general els grans empresaris són força curosos a l’hora d’expressar les seves simpaties polítiques. Estem molt sols els que volem la independència?

Si partim de la base que estem en un entorn democràtic on les disputes es resolen votant, resulta que el vot d’un ciutadà val el mateix que el d’un magnat. És cert que la gent amb poder té capacitat d’influència sobre la societat, però el que ja s’ha a fet hores d’ara és importantíssim. En l’imaginari d’uns i altres, ser independentista ja no és un tabú o una idea esbojarrada, sinó que en aquests moments es considera una opció realista. Des del punt de vista social i psicològic, crec que s’ha fet el més el difícil. Ara resta la part logística.

Quin poder real tenen en aquests moments els grans empresaris?

Bé, és evident que en tenen, però potser cal començar a pensar en el poder que no tenen, és a dir, davant seu tenen el contrapoder de consumidors, clients, etc. que si són capaços d’actuar coordinadament els poden influir. Per exemple, hi ha mitjans escrits catalans que actuen gairebé com un altaveu de l’Estat, però paguen el preu que les seves vendes hagin caigut a mínims històrics, i en un entorn de mercat convencional haurien de tancar.

Creu que la greu repressió que està patint Catalunya en aquests últims temps ha produït canvis en la gran teranyina de poder?

No crec que la repressió hagi tingut un efecte determinant sobre la gran teranyina de què parlo al llibre, però sí que ha afectat teranyines d’un abast més local, com ara les del món cultural o audiovisual. De fet, penso que ha existit certa estratègia per ofegar sectors concrets.

El que percebo és que el pèndol de la història ara va cap aquí i que el més eficient -en el sentit financer del terme- és que Catalunya sigui un Estat.

Tenint en compte que sap molt sobre el poder a l’ombra i com mouen els fils. Creu que Catalunya farà efectiva la República?

Jo n’estic convençut. Són signes dels temps. El que percebo és que el pèndol de la història ara va cap aquí i que el més eficient -en el sentit financer del terme- és que Catalunya sigui un Estat. El que no puc saber és quin serà el termini necessari per culminar el procés perquè ara mateix estem en una fase de caos, i quan dic caos em refereixo al concepte matemàtic: petits moviments poden desencadenar grans canvis i per això mateix és molt difícil fer pronòstics. La gent que pensa que anticipar el futur és senzill són uns inconscients, la realitat és complexa i canvia més del que creiem. Per exemple, qui li havia de dir a Pedro Sánchez l’octubre de 2016, just després de ser defenestrat, que tot just un any i mig després seria president del govern? Costa molt saber quin és el termini necessari. De fet, potser ni ens posaríem d’acord en el fer que és curt termini i què és llarg termini… depèn de la perspectiva. Per altra banda, em fan molta gràcia els estudis de Deulofeu, i ell parla del 2029. Vagi a saber…

Quins serien els factors principals per impedir la implementació efectiva?

De factors que volen impedir el naixement de la República de Catalunya n’hi ha molts. En un article explico que Espanya és una carcassa més aviat buida, si li treus Catalunya. Són els principals interessats a què res canviï.

Vostè es mou bé per les xarxes, pel món “virtual”. Què n’opina del projecte e-república, o república al núvol?

No conec el projecte amb detall, però pel poc que sé, em sembla un terreny clau. L’experiència d’Estònia és molt interessant i crec que marca un camí a seguir.

El fet que a Catalunya hi hagi moltes inversions estrangeres immobilitzades i que això vagi a més ens serveix de defensa.

Veu canvis substancials dins les forces tectòniques del que alguns anomenen Deep State a escala catalana? I en l’àmbit internacional?

Un aspecte molt important és la internacionalització de poder, que en alguns aspectes pot resultar negatiu, però que en altres ens ajuda molt. Vull dir que el fet que a Catalunya hi hagi moltes inversions estrangeres immobilitzades i que això vagi a més ens serveix de defensa. En altres paraules, a Catalunya certes coses no poden passar perquè cada cop més gent d’arreu del món hi té diners enterrats.

2 pensaments sobre “Roger Vinton: “Ser independentista ja no és un tabú o una idea esbojarrada, sinó que en aquests moments es considera una opció realista””

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.