Català, L'Altaveu

Entrevista a Corto Maltese: “Junts X Catalunya guanyarà a Europa i ERC a Barcelona”

 

 

Seguint amb el seu #Megafilcorto, avui en (((Corto Maltese))) (a twitter @helixx85) ens dóna la seva visió de l’actualitat a Catalunya, Espanya i Europa i s’aventura a fer un pronòstic de les properes eleccions de diumenge 26 de Maig.

Creu que després del cicle electoral hi haurà una estratègia conjunta per part de l’ independentisme?

Jo crec que la estratègia comuna dels independentistes i sobiranistes, o sigui el 80% de la població a favor de poder autodeterminar-nos, ja hi és.

A mida que l’Estat espanyol vagi reprimint-nos més i més, es trobarà amb una unitat més i més sòlida i amb menys catalans i catalanes disposats a seguir sent espanyols contra els catalans, contra ells mateixos.
Si sembla que estem en un “impasse” és per la judicialització de les relacions Espanya Catalunya, que fan que pels acusats sigui més important i prioritari salvar-se que no pas la independència catalana.
Hi ha estratègia però suspesa, esperant que els dos anys de rigor de qualsevol judici demostrin que es té raó, que no hi ha delictes i que podem autodeterminar-nos.
I, si l’Estat espanyol aposta per deixar de ser democràtic, com està fent, anar a la Unió Europea, a la ONU i demanar que s’apliquin els articles que ens donen dret a autodeterminar-nos com a poble, com a nació sense Estat.
Pensem que aquests anys que se’ns fan tan llargs ocuparan mitja plana en els llibres d’història catalana: què són 12 anys en un maltracte continuat i una catalanofòbia permanent de més de 400 anys? Res, engrunes, “peanuts”, que dirien els americans…
Espanya ja ha perdut, a ella de triar com vol perdre, de mala manera i humiliada o amb estil i una certa decència…

Estem ben a prop de les eleccions del 26M. S’aventura a donar un pronòstic?

Jo crec que per a la majoria de catalanes i catalans independentistes, anar a votar no és tant votar a un partit concret sinó allà on sigui més convenient per avançar, allà on faci més mal al Règim del 78, aquesta Monarquia d’herència franquista que ens oprimeix i ens tracta com simples súbdits sense dret a vot ni a decidir ni el nom del nostre aeroport.
Just aquesta setmana hem vist entrar als presoners polítics, no tots, hi faltaven na Forcadell, na Bassa i en Cuixart, ja com càrrecs electes, com parlamentaris i senador.
És així com fem entrar en contradicció a l’Estat espanyol, als espanyols bona gent, als alts funcionaris, als que tenen família catalana.
Europa ens mira però també milions d’espanyoles i espanyols, ben farts de veure com l’única oferta als independentistes és repressió i violència policial.
Un Estat, cap Estat, pot resistir tractant malament al 16% de la seva població, empresonant als seus representants polítics, perseguint institucions, embargant a càrrecs polítics.
Espanya com Estat només té dues opcions principals: negociar la transició a dos Estats, espanyol i català, o imposar un nou franquisme 2.0 de 40 anys de prohibicions i repressió.
A Catalunya hi ha una majoria independentista i les accions espanyoles només la fan créixer.
Llavors, per les eleccions europees, sembla que votar la llista que ja és a Europa és el més encertat, però no criticaré l’opció Junqueras… les 2 opcions sumen.

La meva previsió: sortiran tots quatre, perquè és la millor solució per seguir demostrant la pèrdua de legitimitat de l’Estat espanyol. La llista guanyadora  a les eleccions del Parlament Europeu serà la de Junts X Catalunya/Lliures Per Europa i a les municipals per Barcelona en canvi serà ERC.

Si el MHP Carles Puigdemont, el VP Oriol Junqueras i els HC Toni Comín i Clara Ponsatí aconsegueixen l’acta d’eurodiputats, creu que hi haurà alguna reacció per part de les institucions europees? De quin tipus?

Al final, la gran diferència entre ara i els últims 400 anys de repressió és que tenim la Unió Europea.

Tenint en compte que som una minoria a dins de l’Estat espanyol i no tenim ni exèrcit ni armes ni moltes ganes d’enfrontar-nos així als espanyols, que són molts més, tota solució passa per obligar a la Unió Europea i la ONU a posicionar-se i imposar una solució, com ja va passar a Kosovo.

Tornem a parlar del Brexit. Les enquestes donen un gran resultat al Brexit Party el 26M, alguns analistes opinen que és la reacció al menysteniment que sovint es fa de la ciutadania. Què n’opina?

Segueixo pensant que al Deep State representat pel Financial Times i les èlits de NY, Londres i Paris no els interessa el Brexit.

Tinc tendència a pensar que el poble com a tal mana molt poc i acaben sent molt pocs els que decideixen l’evolució econòmica i política mundial.
És veritat que tant Trump com el Brexit van sorprendre al Deep State, que no s’esperava l’acció conjunta russa amb Bannon, però ara s’han posat a fer feina per recuperar el control.
Macron ja és un primer exemple de la represa del poder.
És horrorós el que està fent Macron amb els seus ciutadans però ens dóna una idea de fins a on aniran els que manen per recuperar el poder.
Per això pronostico que no hi haurà Brexit, que Trump en té per poc i que Macron acabarà imposant-se. Això és el que volen els que manen.

Cal, ens cal molt, que en el pack aconseguim afegir la independència catalana com a solució europea pel sud d’Europa, per Barcelona, per tots els inversors xinesos, russos, jueus i americans amb inversions gegants a Catalunya.

Cal que alineem els interessos d’Amazon, de Blackstone, de la Seat, dels que manen, de la França de Macron, de l’Europa que té por dels populismes i de la immigració, i que ens vegin com un aliat ferm per arreglar la porta sud-oest del continent.

La independència no ens sortirà gratis, ens caldrà deixar de ser innocents i assumir que el món funciona per interessos, no sempre explícits ni decents.

El cicle d’eleccions acabarà aquest 26M, o és del parer que hi haurà eleccions avançades al Parlament de Catalunya?

No tenim cap raó per convocar eleccions catalanes. La feina de petar-se tot el poder del PP a l’Estat espanyol s’ha aconseguit amb el tàndem Ciudadanos i Vox.

Ha calgut la creació mediàtica de dos partits d’extrema dreta i l’innombrable anant a cavall perquè la dreta es divideixi de manera suicida, deixant que l’inefable PSOE torni al poder.
Esperem que el PSOE no oblidi que no és tant que ells guanyin com que la dreta es presenta dividida en tres i bona part de Podemos i colauers s’apunten al carro sobiranista independentista d’ERC i les CUP.

Vostè sempre diu que el PSOE té l’encàrrec de portar la transició d’Espanya cap a 2 Estats. Pot explicar millor als nostres lectors aquest posicionament?

El Deep State català, que és econòmic i no pas polític, fart del PP d’Aznar, que els discrimina per catalans, quan veu que l’Estatut català no es pot reformar dins de la llei, deriva cap a posicions sobiranistes, poc a poc però sense pausa.
Creen Ciudadanos com a única alternativa per fer fora del poder i de la Corte al PP, com a Convergència 2.0 del seny, versió espanyola.
Però, a partir d’un cert moment, Ciudadanos deixa d’obeir i s’obliden que néixen amb una funció clara, la de ser el “Podemos de derechas”, en paraules d’en Oliu, del Banc Sabadell.
Un partit que a les últimes eleccions catalanes, amb n’Arrimadas com a cap de cartell, encara representava el seny espanyolista a Catalunya, a partir de no poder governar i excitat per les seves pròpies ambicions i addiccions, descarrila.
Recordo perfectament la meva mare, que és la que em transmet, sense ella saber-ho, què pensa el Deep State tranquil català, aquest que viu i treballa a Catalunya des d’abans de 1.391, quan veu als de Ciudadanos atacant i arrencant les creus grogues de Canet de Mar.
Allà el Deep State català desconnecta de Ciudadanos i aposta pel PSOE, partit amb no molta més ideologia que poder repartir carteres i sous per poder pagar hipoteques.

Això sí, un cop manin i el PP hagi sigut desallotjat de la majoria de les institucions, tenen la difícil tasca de fer entendre a l’Estat espanyol, des del Rei a la gent a peu de carrer, que Espanya com a tal ha de ser redefinida, que “lo nuestro se acabó y fue bonito mientras duró”.

Sembla que la geopolítica continua amb el moviment “d’eixos”. Afectaran aquests moviments al futur pròxim de Catalunya?

Tant Espanya com Catalunya han viscut d’esquenes al món i no estan gens connectats als grans eixos mundials. Guanyarà qui menys errors cometi, qui menys enemics acumuli.

Tenim sort perquè l’Estat espanyol té a gent com en Borrell, col.laborant activament en enfonsar el poc prestigi espanyol. Que no sigui un encàrrec a canvi de diners, a saber…

Per finalitzar, fa poc que la candidatura independentista “Eines de País” ha guanyat les eleccions a la Cambra de Comerç. Quina valoració en fa?

La victòria a la Cambra de Comerç, igual que ja està passant en les eleccions sindicals, ha sigut previsible però sorprenent per la seva majoria aclaparadora.

Ni fent trampes, reservant-se 20 de les 60 cadires pels patricis, o sigui les empreses grans i ben connectades, han aconseguit evitar que el poder quedi en mans de la majoria clara d’empresaris independentistes.
Perquè no ho oblidem, de les tres candidatures, dues eren independentistes.
El procés no té aturador. Jo recomano als i les que encara no són independentistes i/o sobiranistes, que seguin i analitzin la situació, les dades, els pros i contres i es posicioni del costat bo de la història.
Això sí, hauríem pogut començar deu anys abans a intentar controlar les institucions catalanes. Però bé, tal com deia en Sala i Martín, tot és començar…

Per que, a partir d’ara, qui podrà evitar candidatures independentistes a qualsevol institució, col·legi, òrgan de govern que vulgui ser mínimament democràtic?
Aviat el políticament correcte serà ser independentista.

I no per molt, perquè els independentistes volem deixar de ser-ho ben aviat i assumir la responsabilitat de construir entre totes i tots un nou Estat per un nació i un poble que se’l mereixen i se l’han guanyat mil vegades abans.
Si empenyem segur que tomba, tomba…

Please follow and like us:
error

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *