Català, Catalunya, Política, Primàries

Entrevistes als candidats de Primàries Barcelona: Adrià Alsina

Encara no segueixes @CanalRepublica a twitter?

Screenshot_20181129-095121

 

Adrià Alsina, candidat de Primàries Barcelona

Aquí pots consultar el seu currículum

 

 

Com voldries que fos la teva ciutat?

Veig Barcelona com una gran capital que assumeix el seu paper amb una triple responsabilitat:


1. Responsabilitat amb els seus veïns i veïnes, oferint-los els millors serveis socials però també responent ràpid a les seves peticions, inquietuds i sol·licituds de llicències per emprendre.

2. Responsabilitat amb el país i el territori: la capital té la responsabilitat d’ajudar tot el país a avançar, tant cap a la independència com amb les prioritats de les seves comarques. Això inclou tant col·laborar amb el Pirineu si volen provar d’optar als Jocs d’Hivern com amb Sant Adrià de Besòs per recuperar les tres xemeneies del litoral com a equipament de talla europea.

3. Responsabililtat amb el món: el paper de Barcelona és d’exemple i acollida, hem de ser exemple de com resoldre problemes davant les ciutats emergents i hem de poder poder seguir essent un lloc on la gent de tot arreu pugui venir a viure-hi millor, això ens exigeix ser molt dinàmics i innovadors.

Quin és el teu projecte per Barcelona?

El meu projecte es basa en:

1.Portar l’esperit de l’1 d’octubre a l’administració: això vol dir retornar el poder a la gent, permetent que els barris decideixin sobre la seva identitat i els seus espais, instaurant el silenci administratiu positiu, és a dir, que si un ciutadà presenta una petició i l’ajuntament no respon, en un mes quedi admesa automàticament.

2.Convertir els enemics en aliats: implica acabar amb la política de moratòries i prohibicions i començar a col·laborar amb tots els interessats en què Barcelona funcioni. Per exemple, pactar amb promotors i immobiliàries la compra sostinguda d’habitatges d’1 i 2 habitacions per constituir un parc públic de lloguer, que hauria de ser gestionat en col·laboració entre l’ajuntament i privats interessats a oferir el servei. El mateix ha de succeir amb el comerç, la guàrdia urbana o el transport públic. Tots estem interessats en una ciutat més habitable, més dinàmica i més lliure.

3.Recuperar la memòria històrica per projectar-se al món: Barcelona ha estat l’escenari de fets que han canviat la història de la humanitat, i els grans artistes, polítics i activistes de la història han passat per la ciutat. Cal recuperar-ne la història i fer-la visible per tal que els barcelonins ens puguem entendre a nosaltres mateixos i al país, i alhora poder-nos explicar al món no com un balneari amb platja i edificis bonics, sinó com qualsevol altra gran capital que entén el seu passat per projectar el seu futur.

Quins són els seus principals problemes? Quines solucions proposes?

1. La por: Barcelona ha passat de mirar al futur amb entusiasme a mirar-lo amb por. En això hi ha influït tant la crisi política lligada al no haver acabat la feina l’octubre passat com dècades de governs municipals dedicats a aixafar la creativitat i la força barcelonina. Malgrat tot, la nostra ciutat està acostumada a funcionar contra l’Estat, contra l’administració i a canviar el món fins i tot quan el món no donava un duro per nosaltres. Hem de canviar de mentalitat i tornar a mirar el futur amb optimisme.

2. L’Estat: totes les institucions de l’Estat juguen en contra de Barcelona, des de l’ofec de Rodalies fins a la projecció descarada de Madrid als fòrums internacionals. És una urgència per a la ciutat acabar amb la dependència d’un estat que signaria arrasar la ciutat i convertir-la en un jardí turístic amb la Sagrada Família al mig.

3. L’Habitatge: una ciutat d’èxit sempre tindrà més demanda que oferta d’habitatge, i això col·loca una pressió salvatge sobre els preus i sobre les classe mitjanes i baixes, que veu com el lloguer o la hipoteca es menja la seva renda disponible. Colau va prometre 4.000 habitatges de protecció oficial aquest mandat i amb prou feines n’ha col·locat uns centenars, però encara que hagués complert, necessitaríem al voltant de 10.000 habitatges nous cada any per poder complir amb la demanda. Podem fer-ho, però cal aliar-se amb promotors per desenvolupar d’una vegada els nous barris al nord i al sud de la ciutat, posar a disposició els 80 solars buits de propietat municipal que aquest govern no ha estat capaç de moure i recuperar i requalificar zones industrials degradades com els antics polígons entre la Sagrera i el Besòs.

4. La mobilitat/congestió: mig milió de persones entren i surten de Barcelona cada dia, i una part massa important encara ho fan amb cotxe. En part, el problema és la ineficient xarxa de Rodalies. Cal denunciar amb fets que la nostra xarxa ferroviària està caient a trossos, per exemple, amb una inspecció de seguretat a l’estació de Sants que demostri que no està en condicions i que porti a una amenaça de precinte i tancament si Adif no hi fa les obres que porten deu anys aturades. El mateix passa amb l’estat lamentable de saturació a les línies de Manresa, Vic o Mataró, entre d’altres. L’ajuntament té eines que no ha utilitzat fins ara. També cal reactivar la política de grans aparcaments a l’entrada de la ciutat lligats a l’ús del transport públic i replantejar-se el pas del trànsit rodat a l’eix Universitat-Plaça Catalunya-Urquinaona.

5. El turisme: Ja fa massa temps que les administracions municipals tracten el turisme com si fos petroli: Una molèstia inevitable que dona diners. Aquesta mentalitat ha fet que anem convertint el turisme que ens arriba exactament en això, perquè no hem cuidat que la ciutat sigui interessant per al turista/visitant d’alt nivell. No il·luminem ni senyalitzem el nostre patrimoni, ni utilitzem prou altres llengües als museus -el museu d’història de la ciutat només està senyalitzat en català i castellà-, ni ens expliquem a nosaltres mateixos la nostra història. Alguns dels grans personatges de la història i de l’art han passat per la nostra ciutat i els ignorem, de Picasso a Orwell. També hem prohibit gairebé totes les activitats de cultura de carrer, com la música en viu als bars. Vist tot això, no és estrany que la majoria del turisme que tenim sigui turisme de platja, xupitos i compres. Tot i que fins i tot això els posem difícil quan tanquem la rambla i el passeig de gràcia els diumenges. Per això, no és estrany que la sagrada família estigui plena i el monestir de Pedralbes o la casa de les punxes estiguin buits. No tenim un problema de massificació, tenim un problema de reduccionisme. Necessitem començar a explicar la ciutat sencera, i a valorar-la sencera. També hem de potenciar la identitat dels barris en comptes d’uniformitzar-los, i hem de permetre que la cultura torni a volar per a que el turisme vagi als bars de música en viu en comptes d’als de xupitos a 2 euros, per exemple.

Quina implicació ha de tenir la teva ciutat en la construcció de la República?

L’alcalde de la capital té l’autoritat moral per liderar un moviment civil com el de la revolució sèrbia de 2002, en què el poble, gràcies al lideratge municipal i social, va envair el Parlament per derrocar l’assassí Milosevic. Tenim molts edificis de l’Estat a Barcelona que podrien ser l’equivalent del parlament serbi.

Quina opinió tens sobre la creació del Consell Per la República?

D’entrada positiva, però vull saber quines accions concretes durà a terme per apropar-nos a la independència per donar-li suport explícit.

Els nostres lectors pregunten:

@AlbertJaimeCEn el cas d’un empat entre partits independentistes que fes que la llista de Primàries fos determinant, a quin partit donaries l’alcaldia?

Donaria l’alcaldia al candidat independentista més ben posicionat, que espero que sigui de la llista de primàries.

@artur_payarolCanviaries els comptes bancaris de l’Ajuntament a Banca ètica?
I l’energia dels locals municipals?

Canviaria els comptes bancaris de l’Ajuntament a entitats financeres que no hagin fet política contra el país amb els diners dels seus clients, és a dir, que no hagin tret la seu de Catalunya durant la crisi d’octubre. Sobre l’energia, l’ajuntament ha fet el triler amb la seva elèctrica municipal. Abans d’abordar grans canvis caldria abordar l’aposta per convertir tota la ciutat en un gran generador d’energia neta amb plaques als terrats i molins al port, com ja passa en diverses ciutats europees.

@IgnasiPerez1Consideres que tendir a la gratuïtat del transport públic seria una bona mesura en la millora de les condicions de vida de la ciutat?
Tens prevista alguna mesura al respecte?

L’experiència de Tallinn a Estònia demostra que el transport públic gratuït no redueix l’ús del cotxe, sinó que sobretot canvia trajectes que abans es feien a peu. A més, té un problema: si és totalment gratuït per tothom vol dir que els ciutadans estan subvencionant el cost del transport dels visitants, ja siguin turistes o gent que viu a l’àrea metropolitana i treballa a la capital. I si es fa gratuït només per residents, no s’estalvia ni un euro perquè cal mantenir tots els mecanismes i sistemes de control. La manera més efectiva de treure cotxes del carrer continua essent augmentar el cost de moure’s en cotxe per la ciutat.

@Lourdes09521031Quina sol•lució li donaries al greu problema dels Top Manta?

Sota una retòrica aparentment progressista, l’ajuntament actua amb els manters com amb la majoria de problemes: els ignora i si algú en critica la gestió l’acusen de racista o neoliberal. Algunes ciutats americanes governades pel progressisme sí que s’han enfrontat de debò a la política migratòria d’Obama i Trump i han “desobeït” obrint les llicències a persones sense papers. És a dir, permetent que els immigrants que l’Estat no s’atreveix a expulsar ni a tancar puguin guanyar-se la vida en una botiga legal.

@InuartImpulsaràs algun mecanisme de participació ciutadana?

Sí, donaré poder de decisió als consells de districte i als consells de barri en qüestions com l’ús de l’espai públic.

Pots llegir totes les entrevistes dels Candidats de Primàries Barcelona en aquest enllaç.

Please follow and like us:

1 thought on “Entrevistes als candidats de Primàries Barcelona: Adrià Alsina”

  1. poqueta informació – Preguntaria que en pensa de les superilles de l’Eixample; ja fetes, ja projectades. Es el seu model ?. Com creu que l’Ajuntament ha d’intervenir en la proposta cultural de la Ciutat i en l’associacionisme ? Quina és la seva proposta de mobilitat ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *